image-35.jpg

De diménegue, vos prepauam de retrovar li cronicas anciani de l’Agachaire e, per aüra, aqueli publicadi tra lo 2005 e lo 2008 dins « La Provence – Edicion deis Aups ». Vequí aquesta setmana una compilacion dei cronicas que pareissèron au mes de genoier dau 2006. Òsca !

Tradicions dau jorn de l’an

Chronique du dimanche 1er janvier 2006 en lenga nòsta

Des tradicions que marcavon autre temps lo promier jorn de l’an, ne’n rèsta encuei plus gaire. Vos ne’n vau debanar quauques unas.

Lo promier de genoier (per parlar coma nòstes avis), lei Manosquins èron totjorn revelhats en fanfara a 6 oras dau matin, per de trompetas e de clairons. A 9 oras es tota la musica que sortiá, e revelhava a de bòn aqueles que se serián tornarmai endormits.

Aqueles que s’èron revelhats avans jorn – ambé la fanfara, lo revelh ò ben solets – regardavon venir l’auba. D’abòrd que lei gents cresián qu’au promier de l’an, una auba clara marcava una annada de fruchas.

Pensavon pereu que lei 12 promiers jorns de l’an representavon lei 12 mes, e donavon una idèia dau temps que fariá puei au lòng de l’annada.

Avans de se levar, lei filhas agantavon de son liech un de sei soliers e lo gitavon en l’èr dins sa chambra (e de còps que i a per la fenèstra…) Se tombava la poncha vèrs eles, aquò voliá dire que serián fiançadas avans la fin de l’an ; se tombava la poncha vèrs la pòrta, i auriá gis de maridatgi en vista ; se restava desvirat, n’èron seguras : s’anavon maridar dins l’an…

Galejada dei Rèis

Chronique du dimanche 8 janvier 2006 en lenga nòstra

Autre temps, lo jorn dei Rèis, les pichòts èron pas a la fèsta… Fau dire que lei grands li contavon una brava craca. Segon una tradicion que Mistral l’a raportada amb una granda emocion dins sei « Memòris e racòntes », mai qu’ei ben atestada dins nòste despartament, mandavon l’enfantuenha a l’endavans dei Rèis. Li fasián crèire que lei Rèis anavon passar per son vilatgi, e que s’anavon a son rescòntre, lei Magis li donarián tot plen de presents.

E les pichòts passavon una bòna part de la jornada a les esperar a una entrada dau vilatgi, en se gelent coma se deu a’n aquela sason. En mai d’aquò avián alestits ses pichons presents de benvenguda : de galetas ò de fogaça per lei Rèis, de fruchs secs per les pagis, e subretot de fen per les camèus.

Sovent, quauqu’un que passava li demandavon ce que fasián aquí. A sa respònsa qu’esperavon lei Rèis s’entendián dire : « Mai vos an engarçat ! Es pas d’aquí que van venir lei Rèis ! Arribaràn just de l’autre costat… » E les pichòts de córrer a l’autre caire dau vilatgi… De còps que i a passavon ansin son temps a se bandir d’un endrech a l’autre, jusqu’au moment que la tombada de la nuech lei forçava a rintrar au sieu, la tèsta bassa e la lanha au còr d’aguer mancat lei Rèis.

Mai arribats a l’ostau, èra encar pièger : « Coma, les avètz pas vist ? Just sòrton d’aicí, qu’an passat que l’i eriatz pas… Mai an laissat aquò per vautres.» E aquí li sortián sa bèla corona, samenada de sucre gròs e de confits…

Lo jorn dau cat

Chronique du dimanche 15 janvier 2006 en lenga nòsta

Au calendier republican, siam encuei lo 25 de Nivòsa, e aquò ei lo jorn dau cat.

Se faliá vos debanar totei les expressions, provèrbis e autrei dires qu’avèm en païs d’òc a prepaus des cats, n’i auriá pas pron d’un an d’aquesta cronica. Es per aquò que vos citarai soncament una devinalha, qu’ai jamai vista escricha enluec, mai qu’ai entenduda un còp a Forcauquier, dicha per un Manarenc.

Es que sabètz la diferéncia que i a entre un chin e un cat ? Pas la pena de cercar lo miaular ni lo jaupar, les uelhs ni lei mostachas, vos respondrai qu’es pas aquò. Vos pòdo dire pasmens que la respònsa pòt èstre que provençala, d’abòrd qu’en francés marcha pas. Li donètz vòsta lenga, au cat ?…

E bè la vaquí la diferéncia : un chin pòt èstre estacat (entendre pereu « estat cat »), mai un cat pòt pas èstre estat chin…

image-35.jpg

Sant Vincenç de Dinha

Chronique du dimanche 22 janvier 2006 en lenga nòsta

Es un sant nòste que se festeja encuei. Lo second avesque de Dinha èra un African, arribat jovenet en Euròpa a la seguida de Domnin (nòste avesque promier) e Marcelin, venguts evangelisar la region.

Segon la tradicion locala, Vincenç s’establiguet eu d’abòrd a La Robina, e venguet a Dinha remplaçar Domnin a sa mòrt, sonat per lei fisèus dinhés. Coma parlava ben, lo monde venián en nombre l’escotar e finissiá per n’aguer son pron. Aquí anava s’espacejar dins la còla que ne’n garda encuei son nom, per aguer un pauc la patz, pregar e meditar. Ben entendut fasiá totei lei miracles qu’un sant se deu de faire : garissiá lei malauts ren que de li laissar tocar sei vèstits, sa votz cochava lei demònis e reviudava lei mòrts. Luchet còntra les erètges arianistas qu’un còp, en viatgi, l’amaluguèron tant qu’encar un pauc l’i restava.

Sa legenda ditz qu’es un jorn qu’èra sus sa còla que tombet malaut, e moriguet gaire après, lo 22 de genoier de l’an 380.

L’òm garda de sant Vincent de relíquias, una capèla, una còla, e lei famosas pentacrinas que se tròbon dins aquesta còla son despuei lòngtemps les « pèiras de sant Vincenç », que se n’es agut fach de tant polidas belòias d’argent.

S’es passat un 29 de genoier

Chronique du dimanche 29 janvier 2006 en lenga nòsta

Eriam au començament de 1789. L’avesque de Sisteron, monsenhor de Sufren-Sant-Tropès, èra anat passar quauquei jorns en cò dau senhor de Pèiraverd, qu’èron parents. Lo bruch se faguet lèu dins lo pòble qu’èra l’associat d’un acaparaire de grans, e qu’èra de sa fauta se lo blat mancava e se l’òm començava de ne’n patir.

Vaquí perqué, quand en tornent a son castèu de Lurs passet a Manòsca, lo 29 de genoier, pron de gents l’esperavon. Tre l’arribada de son carròça, fuguet aclapat de pèiras, lei vitras espeçadas, les chivaus arrestats, l’avesque blessat a la tèsta e au braç. D’autres prenguèron sa defensa e assagèron de l’aparar. La situacion èra fòrça tenduda quand arribèron les cònsols, capairon sus la tèsta. Posquèron assolar lo monde e laissar partir l’avesque, qu’acompanhèron jusqu’à Vòus onte trobet una autra veitura per lo ramenar a Lurs.

Quauquei jorns après, maugrat les intervencions de la Comuna que prepausava reparacion a l’avesque, lei Manosquins veguèron arribar d’as Ais una comission dau Parlament per entamenar lo procès. Un regiment de 400 òmes l’acompanhava… Mai les eveniments fuguèron lèu ben pus grèus qu’aquel afaire, que mòstra pasmens coma, tre la debuta de 1789, de sentiments de revòuta, sinon de Revolucion, èron dejà aicí dins pron de tèstas…

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *