pen-club-occitan1.jpg

Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « LO CONGRÈS DEI P.E.N. CLUBS A MENTON. », v’es prepauada da Jaume PIETRI, sòci de l’IEO-06,

Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…


a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !

LO CONGRÈS DEI P.E.N. CLUBS A MENTON.

En setembre 1969 si debanèt en tèrra d’òc, a Menton, lo XXXVIen Congrès internacionau dei PEN Clubs. Aqueu cinquanta cinquen anniversari es l’escasença de presentar est’associacion internacionala ansin que lo PEN de lenga d’òc.

–I– Lo PEN internacionau.

Es una associacion d’escrivans internacionala, fondada en 1921, qu’a per tòca de « recampar d’escrivans de tot país estacats ai valors de patz, de tolerància, e de libertat que sens elei la creacion vèn impossibla ». Despuei octòbre 2023 es presidida per l’escrivan curde-turc Burham SÖMNEZ.
La sigla PEN es l’acronime dau mòt englés « pen » (estilò) que resumís lei diferents mestiers de l’escritura. :

P = Poets, Play wrights, çò es poetas e autors dramatics.

E = Essayists, Editors.

N = Novelists, Non-ficcions autors, çò es novelistas e autors de non – ficcions.

Es agradada, l’associacion, per l’UNESCO e leis Nacions-Unidas.
S’opausa a tota atencha a la libertat d’expression e apara l’ideau d’una umanitat vivent en patz dins lo monde. A l’ora d’ara existís 140 PEN Clubs dins lo monde. Lo PEN francés es presidit d’aquesta passa per Antòni SPIRE. Demieg seis ancians presidents citarem Anatòli FRANCE, Pau VALERY, Juli ROMAIN, Andrieu CHAMSON, ò encara Pèire EMMANUEL.

pen-club-occitan1.jpg
https://www.helloasso.com/associations/pen-club-occitan

–II– Lo PEN de lenga d’òc ò PEN occitan.

Emai fuguèsse pron sovent ocultada, la literatura de lenga d’òc es una importanta literatura europèa au passat prestigiós (cf lei trobadors). Lo PEN d’òc fuguèt fondat en 1963 per Joan CAMP (1), sota lo pairinatge dau PEN francés, ambé leis escrivans màgers de lenga d’òc e lo sosten de personalitats coma Jousè DELTEIL, Armand LUNEL, Andrieu CHAMSON, Enric BOSCO e de ben d’autres.
Son prètzfach es tanben de sortir l’escrivan d’òc dei demònis de la solesa e de l’embarrament. Si tracta doncas de recampar tot’aquelei qu’an chausit la lenga d’òc coma supòrt d’escritura e de creacion. La lenga es vista dins son « unitat federala » e totei lei biais d’escriure (estilistica, grafia) son benvenguts. Dintre lei premiers menaires citarem Max ROUQUETTE, Carles ROSTAING, Jòrgi REBOUL e Renat JOUVEAU (1). Encuei son president es Joan-Frederic BRUN (2) e trobam dins la chorma dirigenta de provençaus, de lengadocians ò de gascons. Per nòstre despartament ne’n fuguèron sòcis Andrieu COMPAN, Francís GAG, Joan GAVOT, Pau MARI, Fernand MOUTET, etc.-

–III– Lo Congrès de Menton de 1969.

Lo PEN d’òc l’i fuguèt representat per Max ROUQUETTE, son president, e lo majorau provençau Bartomieu TALADOIRE, vice-president. Lo tèma ne’n fuguèt « La literatura a l’ora dei lésers ». Lo moment èra marcat per la perda de virginitat de la luna e, ben mai qu’aquò, per la situacion deis escrivans en Grècia. Intervenguèt majament V. VASSISKOLOS (1) autor dau roman « Z » portat a l’escran en 1969 per COSTA GRAVAS.
Pèire EMMANUEL (1), bearnés d’origina e amic de la lenga d’òc,fuguèt elegit a l’unanimitat president dau PEN internacionau per fin de succedir a Artur MILLER (1). Nos fau aicí ramentar qu’en 1961 si publiquèt « l’Anthologie de la poésie occitane » (Éditeurs français réunis) d’Andrea-Paula LAFONT amb’un prefaci d’ARAGON.
P. EMMANUEL escriguèt alora :  » Qu’es au nivèu de la nacion francesa tota entiera, davant son opinion esclairada, que deveré èste debatuda aquera question: coma dehéner de la mòrt e de las catacombas un tresaur lingüistic tan vivent e tan hòrt » (Revirada en occitan gascon per Pèire BEC, cf Revista « ÒC » N° 227-228 de genier-junh de 1963) (3)..
Non fuguèt absenta d’aqueu Congrès, la lenga d’òc ! Es ansin que lo senegalés Gabrieu D’ARBOUSSIER (4), de paire tolosenc, s’entretenguèt en occitan ambé Andrieu CHAMSON e Max ROUQUETTE (cf lo bulletin N°2 dau PEN d’òc de genier 1970). Clavarem, en completant un pauqueton, ambé la celèbra frasa de Frederic MISTRAL, prèmi NOBEL de literatura 1904 ,  » La gardaren, la parlaren, l’escrieuren riboun-ribagno nosto rebello lengo d’oc ».

Jaume PIETRI.

NÒTAS :

(1) Per mai d’informacions sus aqueleis escrivans, remandam ais articles que li son consacrats sus lo malhum e, en particular, per wikipedia.
(2) PEN occitan, 14 bd RABELAIS 34000 Montpelhier
Adreiça Mel : pen.occitan@gmail.com

Veire pereu lo site: jfbrun.eu/penclub/

Facebook: PEN Occitan

(Adesion : 20€).

(3) Legir l’article de Clara TORREILLES sus lo site « Les premières anthologies occitanes et l’ouverture du champ littéraire ».
(Vocabulari: hòrt = fòrt, dehéner = protegir).

(4) Gabrieu D’ARBOUSSIER, defuntat en 1976, fuguèt l’ambaissador dau Senegau en França. Fuguèt un avocat de tria de la causa de çò que si sonava alora lo Terç-Monde (cf leis articles dau jornau « Le Monde » dau 24/12/1976 e de Wikipedia).

*******************************************************************************