Veiretz sus lo sit aquí sota, la crida a comunicacions dau 4n Obrador de Linguistica Occitana, consagrat a la « lexicologia e la lexicografia en occitan e dins d’autrei lengas subordenadas », lei 7 e 8 d’abriu 2006.
http://www.revistadoc.org/news.php?lng=fr
(ambé revirada en francés de l’article)
4EN OBRADOR DE LINGUISTICA OCCITANA
LEXICOLOGIA E LEXICOGRAFIA EN OCCITAN E DINS D’AUTRAS LENGAS SUBORDENADAS
CRIDA A COMUNICACIONS
Lo trabalh sistematic sul lexic, amb una amira de
descripcion o de codificacion, es un domeni fòrça
delicat en occitan e dins las lengas subordenadas en
general. Demanda de far un trabalh exigent amb un
còrpus enòrme. La collècta e lo tractament sistematic
de las donadas lexicalas exigís de mejans umans e
financièrs considerables que las lengas subordenadas
tròban amb dificultat, contrariament a las lengas
establidas.
La lexicografia (coma metòde d’elaboracion dels
diccionaris) e la lexicologia (coma estudi dels
vocabularis) son de sectors que mancan encara de
cercaires, de promocion e de visibilitat dins los
estudis occitans.
En lexicografia, après una òbra precòça coma Lo
Tresaur dau Felibritge ‹Lou Tresor dóu Felibrige› de
Frederic Mistral (1879-1886), cal ben constatar que
l’edicion en occitan contemporanèu a porgit mai que
mai de lexics, e pauques projèctes verament
scientifics. Paradoxalament, aquela situacion
contrasta amb los programas actuals dels medievistas
qu’aprofièchan un metòde lexicografic seriós, de
mejans tecnics modernizats e un encastre universitari
plan mai solid.
La lexicologia arriba pas encara d’esclarzir
eficaçament los disfoncionaments sul lexic que son
abondoses dins lo renaissentisme occitan:
distanciacion maxima o calc de la lenga dominanta,
ipercorreccions, interferéncias incompresas, formas
emblematicas, localisme intransigent, construccions
erronèas. Aquelas practicas, eissidas sovent de
representacions miticas del contacte de lengas, frenan
l’acceptacion d’una linguistica aplicada. Al contrari,
la lexicologia mai solida se manifèsta sustot dins de
domenis descriptius coma la dialectologia (per la
lenga modèrna) e la filologia romanica (per la lenga
anciana e modèrna).
Las recèrcas actualas sus la lexicologia e la
lexicografia occitanas, e poiràn portar de solucions?
La tòca de l’obrador es de far un bilanç de las
investigacions e de destoscar de pistas de trabalh per
los ans venents. Entre los enjòcs importants per la
recèrca, podèm suggerir los seguents (lista non
limitativa):
– Comparar los apròchis de l’estandardizacion
(codificacion, completatge) e los apròchis purament
descriptius.
– Comparar las òbras sus l’occitan modèrne e l’occitan
ancian. Analisar l’avança tecnologica e institucionala
dels estudis medievals.
– Conóisser melhor las avançadas d’autras lengas
subordenadas qu’an produch de diccionaris e d’estudis
lexicologics de bona qualitat.
– Integrar melhor las zonas del lexic sovent
negligidas coma l’onomastica e las abreviacions.
– Chifrar sus la manca de vulgarizacion de la
lexicografia e de la lexicologia dins lo movement
renaissentista occitan, e mai dins l’opinion, amb las
representacions epilinguisticas que s’enseguisson
tocant l’occitan (o las lengas subordenadas).
– Analisar la mòda actuala de la terminologia en fàcia
del deficit de lexicologia e de lexicografia.
– Examinar las aportacions dels grands corrents de la
linguistica (estructuralisme classic, generativisme,
sociolinguistica) e lor manièra de condicionar
d’apròchis diferents.
– Comparar los apròchis regionals e panoccitans.
Analisar las dinamicas diferentas entre los divèrses
estudis regionals.
– Pensar las aplicacions editorialas e pedagogicas, e
mai las institucions, que veïcularián un lexic
presentat de manièra corrècta al près dels usancièrs.
– Concebre una “diccionarica” occitana: cossí causir
entre los diccionaris monolingües o bilingües, pel
grand public o los especialistas, estandardizants o
descriptius, amb quinas varietats estandard? amb quin
metalengatge?
– Religar las preocupacions dels especialistas que
trabalhan sus la lexicologia e la lexicografia
occitanas e que se conoisson pas pro encara.
– Articular las dimensions descriptiva e prescriptiva.
Aital son las questions qu’ensajarem d’i respondre.
Las contribucions pertocaràn l’occitan en prioritat,
mas s’acceptarà volontièrs de contribucions subre
d’autras lengas subordenadas o tota contribucion que
poirà de qualque biais far avançar la lexicologia o
lexicografia occitanas.
En mai de las comunicacions, tanben l’obrador tendrà
una taula redonda per tal de dinamizar l’escambi
d’experiéncias entre divèrses especialistas.
ESPECIFICACIONS TECNICAS
• Data e luòc de l’Obrador:
– divendres 7 e dissabte 8 d’abril de 2006
– Universitat Pau Valèri, Montpelhièr, rota de Mende
(precisarem la sala lèu)
• Lengas de trabalh: occitan, anglés o francés.
• Lo programa se compausarà de comunicacions e d’una
taula redonda.
• Somission de las contribucions.
– Data limit: 15 de febrièr de 2006
– Expedicion per corrièr electronic a
articles@revistadoc.org.
– Mandar cada contribucion en tres exemplars: dos
exemplars anonims e un exemplar signat (aquel amb lo
nom de l’autor, l’adreiça electronica, l’universitat o
l’organisme d’origina).
– Resumit de 3000 caractèrs al pus mai.
– Document Word, polissa Times New Roman, espaci
interlinha simple, format A4.
– Dins las contribucions en occitan, lo metalengatge
se conformarà a la nòrma classica del CLO. Atanben
s’acceptarà la nòrma mistralenca.
– Las notacions fonicas se faràn en alfabet fonetic
internacional (amb la polissa IPA Kiel, o ben amb una
autra polissa pro coneguda de fornir en fichièr
jonch).
• Lo comitat de lectura serà lo de la revista
Linguistica Occitana:
– Gerard Joan BARCELÓ
– Miriam BRAS
– Jaume BRES
– Aitor CARRERA
– Arvèi LIEUTARD
– Patric SAUZET
– Domergue SUMIEN
• Las comunicacions acceptadas se publicaràn dins lo
numèro 6 de la revista electronica Linguistica
Occitana (www.revistadoc.org), que pareisserà cap a
decembre de 2006.
• Adreiças de referéncia e questions divèrsas:
– nòstre sit web: www.revistadoc.org
– nos contactar: articles@revistadoc.org
Domergue Sumien