L’IEO sosten l’iniciativa de la Chambra d’ÒC : « L’Occitània a pè – da las Valadas Occitanas en Piemont a la Val d’Aran en Catalonha » per una reconoissença de » LENGA D’ÒC PATRIMÒNI MONDIAL DE L’UMANITAT « . Per faire conoisser aquesta iniciativa publicam ancuei la sieu chamada : Apèl de la Chambra d’Òc.
Apèl de la Chambra d’Òc
LENGA D’ÒC PATRIMÒNI MONDIAL DE L’UMANITAT
La Chambra d’Òc lança un apèl perque la lenga d’òc vene declaraa da l’Unesco Patrimòni Mondial de l’Umanitat.
Per rénder visible aqueste grand airal linguístic e cultural plaçat al còr de l’Euròpa que compren 31 departiments en França, 12 valadas dal Piemont, un trocet de tèrra en Ligúria e la Comuna de La Gàrdia en Calàbria dins l’Estat italian, la pichòta Val d’Aran en Catalonha (ente la lenga d’òc es oficiala dal 1990), embe 13 milions d’abitants acomunats da la lenga e la cultura d’Òc, la Chambra d’Òc ental 2008, proclamat da l’ONU an internacional de las lengas, dedia a l’apèl » LENGA D’ÒC PATRIMÒNI MONDIAL DE L’UMANITAT » lo projèct creatiu de comunicacion e de reconhicion territoriala:
« L’Occitània a pè – da las Valadas Occitanas en Piemont a la Val d’Aran en Catalonha »
Dal 30 d’avost 2008 : Vinai (Val d’Estura) al 7 de novèmbre 2008 : Vielha (Val d’Aran)
1300 km de percors , 70 jorns de viatge.
Da Vinai a Vielha, a travèrs la Provença chantaa dal prèmi Nobel Frederic Mistral, las Cevènas, lhi clòts sobrans dal Lengadòc e lhi chastèls de Puivert e Montsegur, luecs simbòl de la poesia trobadorença e dal catarisme en terra d’òc, una delegacion de la Chambra d’Òc, acompanhaa da institucions, associacions e testimonials, marcharè a pè per mai de 60 jorns per dir al monde que la lenga difondua dai trobadors dins l’atge mesan e omatjaa da Dante Alighieri dins la Divína Comèdia a de manca de sostenh e d’ajuda per continuar a exíster.
«Las lengas son derant de tot cultura, es ben emportant lo remarcar, pas dins lo sens que las lengas servon a passar de cultura, mas dins lo sens que son de produch simbòlics de l’esperit uman e donc de bens culturals». (Pierre Encrevé, President del comitat scieintific de l’observatòri des praticas lenguisicas -Delegacion generala a la lenga Francesa e as lengas de França)
«Dal punch de vista estòric lenga e cultura occitana son lo fruch d’una mescla originala entre elements de diferentas culturas que an sempre portat sostentament al lòng di sècles. Per aquesta lor capacitat de fónder valors umanas e culturalas fondamentalas, e de ne’n continuar la transmission, son lengas e culturas sincréticas. Es per aquò que son enscrichas dins l’estòria de l’umanitat. L’occitan a la fòrça, la capacitat, l’experiença per èsser lenga modèrna da utilizar dins tot». (Denis Mallet : Apèl Occitan Lenga Olimpica)
«L’esperit de la civiltat d’òc ental sècle XII, coma nosautri polem ‘entreveire, correspond a d’aspiracions que son ren avalias e que nosautri devem ren laissar avalir». (Simone Weil – L’agonia d’una civiltat dins las images d’un poèma èpic).
La Chambra d’Òc, embe la realizacion dal projèct « L’Occitània a pè », vòl crear un’ocasion de dialògue, de rescontre e d’esperança que las diversitat linguísticas, dins l’Euròpa d’encuei, pòlen da bòn èsser reconeissuas coma una valor, una richessa.
La Ròcha, 15 de novembre 2007