Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de dètz ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 10 octobre 2009 en lenga nòsta.
Lo 10 d’octòbre
Per l’Agachaire
Despuei mai de doge ans que tèno aquesta cronica, quasiment totjorn en rapòrt ambé la data dau jorn, de còps que i a dèvo un pauc chifrar per ne’n trobar lo tèma… E quand ai ren sota la man, ni en tèsta ni dins ma bibliotèca, m’arriva d’anar veire se monsur Google auriá pas de causas que m’inspirèsson. Vaquí coma encuei, en cerquent de qué dire per un 10 d’octòbre, siáu tombat sus quauqua ren que conoissiáu pas.
Es un siti que parla d’un Marius Jove, escrivan dau Ventor, un felibre naissut en 1843 e defuntat (assassinat dins un afaire que contarai un jorn) en 1910. Aquest òme faguet tot plen de causas dins sa vida e, dins lo nombre, compauset un recuelh de 366 quatrins provençaus : un per cada jorn de l’an. Vaquí aqueu d’escrich per lo dètz d’octòbre : « La plueia que suspren la figa, quand es bèla, un gonflitge la pren : siás la badaiarèla. »
E ei verai qu’aquò ei lo moment que lei figas son maduras, e aquest an son meme a la fin de sa sason. E per badaiar, i a ren que o fague mai qu’una figa. D’alhors se ditz proverbialament, de quauqu’un qu’una causa sembla de l’espantar, que « bada coma una figa »… Mai nòsta lenga a talament de causas a dire sus lei figas que, bota, ne’n faudrà ben tornar parlar…