Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e cinq ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica, dau 18 de setembre e dau 21 d’avost dau 2022 en lenga nòsta per l’Agachaire
Una rèina d’Anglatèrra
Fai dètz jorns que tota la premsa mondiala es comola d’aquela paura rèina Eisabèu, segonda dau nom. Coma rapelariáu pas, avans que siegue ensepelida, qu’avem en plen centre de Forcauquier, sus un monument public, una lausa en anglés a la memòria d’una de ses aujòlas ?
Sus la fònt dau Borguet, una placa comemorativa de 1935 celebra en tres lengas, provençau, anglés e francés, lei nòças d’Alienòr de Provença ambé lo rèi d’Anglatèrra Enric III en 1235. Ne’n vaquí lo tèxt anglés (promiera aparicion d’aquela lenga dins ma cronica) : « To the memory of Eleanor de Prouvenço Fourcouquié the wife of Henry the Third king of England ». En subre, un leopard couchat d’un costat, una mena de cigala (de quatre patas…) de l’autre.
En defòra qu’aqueu maridatge se faguet, e qu’Alienòr ei ben una àvia d’Eisabèu, tot ei faus aquí dedins. Lei nòças se faguèron en 1236, e pas l’an d’avans ; Alienòr metet jamai lo pè a Forcauquier ni ne’n portet lo títol (aqueu de « Provença-Forcauquier de tot biais a jamai existit) ; les armas anglesas an tres leopards e pas ren qu’un, e aquelei de Provença son jamai estades encigaladas…
Lo perqué de tot aquò es tota una istòria, que seriá tròp lòng de la contar aicí. Ara, es que deman quauque Anglés ò Anglesa anarà metre un boquet ò una flor au pè d’aquela lausa ? Veirem ben, mai seria lo jorn…
Jean Yves ROYER
Se passava un 21 d’avost
Un promier Congrès de la Patz europenc se tenguet a Londres, en 1843, a l’iniciativa d’una societat pacifista americana ; puei un segond a Brussèlas, en 1848. L’an d’après un autre, a París, èra presidit per Victor Hugo, que lo durbet, lo vint-un d’avost, per un discors demorat célèbre. A l’ora que la patz en Euròpa se retròba mai qu’amenaçada per la guèrra menada per la Russia de Potina a l’Ucraina, aquelei mots dau promier que parlet de la necessitat de fargar d’Estats Units d’Euròpa, que Russia ne seriá estada, e l’America una aligada, an un ressòn qu’auriam jamai imaginat fai encara quauquei mes…
Escotem la crida finala ugoliana, après aguer parlat de « substituir les arbitratges ai batalhas » e de « faire prononciar per la justícia lo darrier mot que l’ancian monde fasiá prononciar per la fòrça » : « Messiers, o diso en acabent, e qu’aquela pensada nos encoratge, es pas d’encuei que lo genre uman es en marcha sus aquela via providenciala. Dins nòsta vièlhe Euròpa, l’Anglatèrra a fach lo promier pas, e per son exemple seculari diguet ais pòbles : Siatz liures. La França faguet le segond pas, e diguet ais pòbles : Siatz sobeirans. Ara faguem lo tresen pas, e totes ensems, França, Anglatèrra, Belgica, Alemanha, Itàlia, Euròoa, America, diguem ais pòbles : Siatz fraires ! »
Mai anetz dire aquò au Potina…
Jean Yves ROYER