Inés Cavalcanti, de la Chambra d’òc (Valadas occitani d’Itàlia), ven de nos mandar un article sieu a prepaus de la lei votada per lo Parlament de Catalonha. L’occitan aranés es lenga oficiala sus tot lo territòri Catalan. Catalonha deven lo solet territòri en Euròpa a aver 3 lengas oficiali : lo castilhan ( espanhòl), lo catalan e l’occitan despi lo 23 de setembre. Es qu’aquesta lei pòu portar una dinamica a l’espaci occitan dins lo sieu entier ? Es la question que si paua Inés.
LO PARLAMENT CATALAN APRÒVA LA LEI « L’ÒCCITAN ARANÉS EN ARAN »
Aportarè de chambiaments fondamentals a livèl pan-occitan ?
de Inés Cavalcanti
Lo 23 de setembre 2010 lo Parlament de Catalonha a votat a larja majorança (118 vots a favor, 17 còntra) la lei de l’occitan aranés en Aran, que d’aüra en anant es la tèrça lenga oficiala de la Generalitat. Sai pas se ven comprés lo concèpt . Non pas lenga oficiala en Val d’Aran, mas lenga oficiala estendua a tot lo territòri de Catalonha. Un procès de valorizacion e d’usatge de la lenga que regardarè l’administracion, l’ensenhament, lhi mejans de comunicacion e las activitats culturalas.
La demanda interessanta que chal nos pausar es la seguenta: en constatant que la lenga occitana es estendua sus 3 estats e que chasque estat a sa maniera de veire la tutèla d’aquesta lenga :
-en Itàlia la lenga occitana es tutelaa da la lei 482/99 « Nòrmas a tutèla de las minoranças linguísticas istòricas », lei interessanta dedins si principis inspirators, mas quasi dal tot inaplicaa dins la pràctica.
-en França la lenga occitana es pas tutelaa, masque recentament s’es dubèrt un espiralh embe l’ajonta dedins la constitucion francesa d’un article pro vague que reconeis l’apòrt de richessa de las lengas regionalas.
-en catalonha embe l’aprovacion d’aquesta lei s’es rejonch benlèu un di grads mai avançats de civiltat europea regard a la tutèla e a la promocion d’una minorança linguística, actuaa da una region qu’a já fach de la lenga catalana un motor de coesion e de desvolopament civil.
Cò que chambiarè a livèl pan-occitan embe l’aprovacion d’aquela lei ? Qual contribut, qual chambiament portarè a la vision generala de la lenga occitana dins son ensem ? La fòrça aplicativa d’aquesta lei menarè a una normalizacion linguística de la lenga occitana partatjaa? Lhi aurè la possibilitat d’aver una televisiion satellitara en lenga occitana? Lhi aurè de projècts pan-occitans ai quals las associacions ren masque aranesas e catalanas polerèn partecipar activament per desvolopar de modèls condivís per l’Occitània entiera ?
A mon avís es aquesta la domanda fondamentala que chal se pausar. E encara:
-Coma serè pausaa a livèl europèu la percepcion de l’extencion geogràfica de la lenga occitana e dal reconeissiment de son unitarietat ?
-La Generalitat de Catalunya dedins lhi acòrds quadre que a já embe d’autras regions qu’an a lor intèrn la minorança de lenga occitana (per ex. embe la RegionPiemont) prepausarè de percors condivís que vanen promòure concretament la lenga occitana dins lhi sectors de l’administracion, de l’ensenhament, di mejans de comunicacion e des activitats culturalas ?
Per nosautri occitans d’Itàlia aquestas demandas son pas vanas. En considerant que lhi a 180.000 personas que vivon dins un territòri de montanha marginal de la Region Piemont, que politicament comptem pas ren e qu’avem pas una classa dirigenta que sabe entaular un descors seriós de tractativa aplicativa de la lei, nos augurem qu’aqueste acte important e qualificat de la Generalitat de Catalunya done andi a un procès de « bònas pràcticas » interregionalas e transnacionalas que menen a una ventaa de novitats e donen de legitimitat a la lenga occitana a nivèl institucional, social e comunicatiu.
A nòstre avís aquesta lei da bòn polerè èsser definia « istòrica » se menarè a un chambiament de prospectiva pan-occitana inseria armonicament dedins lo contèxt europenc.