1- Que de nòu ?
2- Coma lo diètz en niçard ? La marchande de quatre-saisons troublait à peine, le calme de la rue
3- Pichina dictada
4 – A comptar dau 19 de mai lo cuerbe-fuec passa a 9 oras dau sera, lu musèus, cinemà, li terrassas dei begudas e cafès duerbon, etc… Coma imaginatz la vòstra premiera sortida ? Contatz.
1- Que de nòu ?
Enzo : Catarina Segurana
Adieu en toi. Siáu la Catarina mai famoa de Niça, la Segurana. Vos confidi un secret : èstre au paradis vòu dire estaire en la tieu vila e poder ajudar li bòni personas de la tieu familha; finda après de secolos. Es per aquò que la mieu ànima es demorada a Niça, e pòdi ajudar toti li gents de ma familha que demandan de gràcias au bòn Dieu.
La vila es cambiada totplen, e l’i a totplen de cauas estranhi que m’agradan minga, mas pura cau dire que n’i a una que pòdi minga patir.
Es ver que non si parla pus tròup lo niçard e tot lo monde s’es mes au francés… mas ben… coma son passats da la lenga niçarda au dialecte francés de la meme maniera porràn passar tornarmai dau dialecte francés a la lenga niçarda.
Es ver finda que Palhon es estat enterrat, que l’i son pus li bugadieras e que la vila a completament chanjat de cara… mas… qué vila chanja pas de cara en tot aqueu temps?
Mas la caua que mai mi fa enrabiar es que ancuei toi van embé lo cul defòra e degun si ganha la fama de gandaula. Ieu que ai jamai fach una caua dau genre la mi ganhèri !!!
Gerald : Dimècres, Choaseta a augut una infiltracion vertebrala lombària. Auguèt tres jorns de repaus, minga mainatge e de pichini caminadas.
Alora, dijòus siam anats au Parc Despartamental dei Ribas de Lop despí l’avenguda dei Ferrayonnes a Vilanova de Lobet que mena a la mar en passant per una galeria sota lo camin de la riba de mar. Siam pas anats fins la mar, mas avèm caminat dins lo Parc. Esto Parc de10 Ha costeja li Ribas dau Lop, es màgico. Si tròvan de grans aubres centenari dont nidan d’aucèus, totplen d’agaças, una bèla pelosa propiça ai escotissons. Dau club ipic tot pròche, venon de cavaus, de pichins enfants fan dei caminadas sus lu poneis.
Es un Parc agradiu, respiram una bòla de chlorofila.
L’i a tanben una entrada per lo camin de la riba de mar, a costat de l’ipodrome de Canha de Mar.
Crestian : La memòria es corta.
Lo 2 d’octòbre una marrida tempèsta pilhèt la valada de Ròia per una pista de boling. Un chaple ! Lu aubres, lu pònts, lu camins, lo cementeri, lu bòscs, la vegetacion, li maions e quauqui gents s’enanèron devèrs la Mediterrànea.
Lo desastre es entrat dins lo quoditien. La valada macada non meja lu sieus maus mas s’acostuma de viure embé elu. La memòria fa pas lo sieu travalh urosament que restan li fòtos.
Aquela es la vista dau mieu barcon, ře chancam, coma si ditz au vilatge. Ancuei la desolacion es la nòstra vida que de Tenda a Ventimilha la valada es coma sus la fòto, chaplada.
QUIQUÍ : Fa just doi mes qu’ai un ginolh tot nòu e, pauc a cha pauc, camini totjorn mièlhs : per montar l’escalier va ben mas per calar es encara dolorós !!
Toi lu jorns fau d’exercicis embé lo quiné òsoleta per plegar la camba e l’estendre : mi levi de la cadiera e m’asseti tres còups pi m’estau de drech, enfin embé li cambas plegadi a mitan, demòri ensida dètz a vint secondas per musclar li cuèissas e aquò dètz còups per lo mens !! Enfin totplen de cauas per mi permetre de mi passejar, córrer e balar de tornarmai. Mi sembla lònga aquela reeducacion mas es necessària e pòu durar sièis mes a un an !!!
JPB : Va èstre complicat.
Coma cada jorn meti en rega un imatge mai ò mens umoristic sus la pàgina facebook dau Blagaire de l’IEO-06. Una legenda en lenga tempta de socializar l’occitan sus lo malhum.
Lo sabètz ven de mai en mai complicat, de faire rire ò soguinhar lo monde sensa que d’unu si senton agressat perqué si parla de fremas, de blondas, de religion, d’òmes de color, de gròs, de maigres, de pichins, de grands, de politica, d’embarrament, e.p.c…
Lo 13 de mai trovèri, un imatge sus la pàgina facebook de Patrícia Jouve que revirèri en occitan-niçard, son basta tres mòts : « Va èstre complicat. » mas que siguèron vists da 22 020 personas, partits 111 còups. Un degot de lenga dins l’univèrs dau malhum. Au jorn d’ancuei mai de 1 300 dessenhs umoristics pòrtan un pauc mai luenh la lenga e comença a faire un molon de vocabulari, de frasas en lenga nòstra. Un grand mercí a Crestian Desrumeaux que mi sosten dins aquest travalh.
2- Coma lo diètz en niçard ? La marchande de quatre-saisons troublait à peine, le calme de la rue. La vendeiritz/revendeiritz/la mercanda de verdura/d’ortalhas trebolava basta d’una estícia la quietessa de la carriera.
3- Pichina dictada Choasa. D’estiu, dau temps dei vacanças, la veíi quauqui fes que forfolhava a Sant Bastian, a despart dau país, dont lo monde si desbarrassavan dei rementas. Aquí recampava estraças, boitas, vièlhi cauçuras e tot cen que podia aver una seconda ò una terça vida. Rogier GILLI
4 – A comptar dau 19 de mai lo cuerbe-fuec passa a 9 oras dau sera, lu musèus, cinemà, li terrassas dei begudas e cafès duerbon, etc… Coma imaginatz la vòstra premiera sortida ? Contatz.
Marie-Do : AU RESTAURANT
Non vau soventi-fes au restaurant mas despí que l’i a lo cuerbe-fuec e que tot es barrat ai envuèia de manjar en terrassa au soleu. Alora la setmana que ven telefonerai a una tratoreria sus lo pòrt de Sant Laurent per reservar 2 plaças en terrassa a miegjorn. Mi veï metre una rauba laugiera, li gambas a l’ària anar profitar dau soleu dei gents meme se cau faire mèfi e aplicar lu gests barriera : metre la màsquera e la levar per manjar solament, estaire luenh dei autres. Bessai que ma filha e ma felenas vorràn venir ?
Que bònur de s’installar, de si faire servir e de si retrovar toi ensems. Mangerai de Gambàs rostits es un past que fa estiu, vacanças, que si pilha defòra ! Per la frucha, una glaça embé totplen de crema.
Ma bessai que tot lo monde va pensar coma ieu e aurem de dificultats per reservar de plaças ? E si n’i a plus mi contenterai d’anar m’assetar en plaça Rossetti per tastar una glaça da Fenocchio.
Crestiana : Diluns dètz-e-nòu d’aquest mes es lo premier jorn d’un pauc de libertat.
Ieu vòli pas m’anar faire de cauas extraordinari, mas ai pilhat simplament un apontament a Niça dau perruquier.
S’atròva que aquí n’avèm minga salon de coifura, solament de fremas que venon a maion mas estrapassan lo mestier.
Ai provat soventi fes de li faire venir mas cada còup siáu estada deceupuda.
Una fes mi talhèt la franja a la mitan sobrana dau front e quora mi siáu vista: misèria !
Ai pensat sus lo còup a una illustracion d’un libre d’istòria que mostrava … Joana d’Arc
Aquela filha, mesquina, aquò li tornava còntre e per ieu encara de mai.
Siáu calada a Niça crompar de “gèu” per empegar lu berris sus lo costat.
D’aquest jorn vau en vila per mi faire coifar.
Es coma aquò quora siás vilatjòta !
Vequí lo mieu premier jorn de libertat enrevirada !
Enzo : premiera sortida
Mai que de parlar de cauas nòvi que mi son passadi vòli parlar de cen que m’agraderia faire quora finalament lo temps bèu s’estabiliza e la prima intra.
Quora lo temps non es marrit coma aquest an lo mes de mai m’agrada totplen: embé lu jorns de soleu, mi vau faire de caminadas sus la passejada de Nervi (aquí avèm la passejada a la mar dedicada a l’Anita Garibaldi)…
Mas aquest an la prima non sembla voler intrar: per tot lo mes de mai lu jorns de temps marrit son estats pus que aquelu solelhats e aquò non ajuda. Ancuei es estat un bèu diluns mas après una fin de setmana de pluèia. Aquí si pòu anar basta ai begudas e restaurants embé la terrassa fòra; e sembla que finda lo temps si mete contra, après lo virús. Per la mieu premiera sortida esperi de poder, d’aquì la fin de l’annada escolaresca lo 9 de junh, sortir dau travalh e pilhar la naubus, un batèu que si parte dau pòrt antic de Gènova per arribar au pichin pòrt de Pegli, non luenh de la mieu maion. Aquí dins lu locaus dai vesins au pòrt vòli pilhar una bòna fainà (la nòstra sòca; mau traducha en italian “farinata”) ò benlèu una fritura de peis embé un bòn gòto de blanc ò roge. Per lo moment l’ai pancara poscut faire.
Mas ieu tròbi sempre lo bòn costat dei cauvas, e lo marrit temps mi dona la justificacion per non faire lo mainatge de la prima a maion!!
QUIQUÍ : Lo dètz-e-nòu de mai es un jorn important : podèm faire de cauas qu’avèm pas fach despí de temps en causa d’aquela malediccion de la « covid 19 » :
Anar beure un gòto emb’ai amics, anar au cinemà, intrar a l’ostau a nòu oras de sera …..
Alora nautres, avèm lo felen Maxime qu’a començat de travalhar despí lo 17 en riba de mar, a Vilanòva de Lobet en un restaurant que si sòna « lo Bahia » e si siam dich que lo 19 anerem li faire la sorpresa de faire lu toristas . Avèm retengut una taula se non fa tant bèu ò un « transat » se fa un bèu soleu ! Serà la nòstra sortida après covid !!E pi se lo bèu temps es de la partida, per ieu, bessai que serà lo premier banh de l’annada, mi farà de ben de denedar en l’aiga fresca e après de mi faire dorar au soleu. Ai gauch de veire la tèsta de Maxime quora nos veirà ! Sera sorprés ma mi pensi que serà urós de nos veire. Vi dirai la setmana que ven coma s’es passat !!!
Choaseta : Dimècre lo 19 mai : cuerbe-fuec a 21 oras.
Fin dau cuerbe-fuec a 9 oras dau sera ! Qué jòia de retrovar la duberta dei masaguins, dei cinemàs, dei terrassas dei restaurants, de profitar dei longui jornadas fins a 9 oras dau sera.
Avèm un programa cargat per dimècres que partem divendres de matin en Savòia-Auta per un maridatge.
Dimècres de matin, anarem a Cap 3000 dins lu masaguins per faire li nòstri darnieri cròmpas denant de partir. Aquesta grana surfaça es pràctica per li sieu dimensions. La novèla farmacia de 3 000m2 de Cap 3000 es totplen interessanta, sobretot per la parafarmacia. Devèm crompar un pichin bagatge per l’avion, de presents e autres articles per lo nòstre plasir ! Coma lo dion lu joves, la carta bancària va escaufar !!!
Si l’i a tròup de monde, mangerem sus una terrassa en faça de la mar.
Au retorn, deurem passar a la biblioteca per cambiar lu libres e, per acabar la jornada, anerem au cinema Rialto a 7 oras dau sera veire « Adieu lei cons » filme que a una bòna critica embé de boai acteurs.
Una jornada ben clafida, fortunats de retrovar un pauc de libertat en asperant lo deconfinament total.
Françon : La vida d’après
Lo 19 de Mai serà un jorn coma lu autres per ieu. Non anerai en lu negocis per crompar de vestits, que n’ai pron per lo moment. Mi sembla finda que li serà totplen de monde. Vau esperar un moment. Per lu joves qu’an creissut bessai serà necite de l’i anar. De segur un pauc de libertat farà de ben mas pensi que caurà encara si maufidar. Quora mi passejerai en de luecs diferents, sabi que porrai m’arrestar en una bevenda per si repauar, finda per retrovar d’amics.
Fin finala m’enavisi que mi siáu acostumada a la vida d’ancuei. Per entrar mai tardi, serà interessant per anar mai luenh e aver mai de temps sensa paur de si faire agantar.
Mi plaseria de poder anar escotar de concerts mas non sabi coma va èstre possible.
Segur mi faria plaser de vi rescontrar non solament embé zoom.
Aqueu periodo, parli dau 2021, non es estat totplen pesant per ieu.
En lo 2020, èra mai difficile, sobretot de non poder veire la familha.
Sabi que non es aisat per d’autres e esperi qu’aquò si va arranjar perqué li gents freules an besonh de retrovar la familha, dau senon non van morir dau covid mas de mancança d’amor.
Per ieu, l’esper serà de poder encara faire de baietas, bessai un jorn.
CRESTIAN : Que d’istòrias, que de bosins, que de terramòtos alentorn d’una data !
Lo 19 de Mai es la fin de la fin dau monde. Aqueli de mascaradas. Li gents que despí un an an vist lu sieus desplacaments reduchs van pilhar un gòto a la làupia d’una beguda !!
La pairansa es devengut un mode de fonctionament de la nòstra civilisacion. S’en anar au teatre, au ciné es un credit endispensable .
Es que lu vièlhs lu ancians, an augut aqueu de rasonament quora li guèrras si son débanadi, e que lo travalh e lo coratge èran li soleti solucions? Que bela menchonada per estofar lu problèmas. Lo batèu pilha l’aiga e l’orquestra juega a plen de tèsta.
Cu vau de peis cau que si banhe……mas l’aiga es fresca.
JPB : Premiera sortida
Ieu, cen que mi manquèt lo mai dau temps de l’embarrament siguèron lu escambis, li relacions sociali embé la familha, lu amics, lu sòcis de l’IEO-06.
Mi pantaii d’un recampament dont si porriam veire toi. Dins un prat, après una escoreguda en montanha. Aquí si porria manjar a l’escotisson sus l’erbeta tendra, cantar, faire de música, escotar de poesias, rire ensems, beure un gòto de bòn vin. Es tot aquò que mi manca lo mai ! Aquesta convivialitat que n’ajuda a viure e a creire a de jorns mai bèlhs per l’umanitat.
Après de segur, visitar de musèus e d’expausicions coma aqueli de la Borsa dau comerci a París, que recamperà li òbras de Francés Pinault ò lo musèu dau Luxemborg embé l’expausicion « Pintairitz – Naissença d’un combat ». Lo teatre de Niça que fa ja doi sasons que lu espectacles son cancelats, lo teatre en lenga en vila vièlha dont l’IEO-06 juguerà la sieu peça au mes de decembre venent, l’atalier comèdia bailejat da Quiquí, ben segur e toi lu balètis qu’avèm mancats despí mai d’un an. Vodrii tanben retrovar lu rescòntres occitans en Provença, luec d’escambis en lenga que trevèri mai de 30 ans en tant qu’animator.
E pi retrovar lo mieu vilatge dei valadas occitani d’Itàlia dont toi lu escambis si fan encara en occitan au jorn d’ancuei. Un luec dont lo monde pilha lo temps de ti parlar e de pilhar de nòvas de tu e de la familha. Aquí mi senti un viu au mitan d’autri personas que ti vòlon conóisser meme s’es lo premier còup que lu rescòntres.
Lo mieu vilatge
L’an passat mi regalèron per lu mieus 70 ans una nuech en cò de Llorca a la Còla (de Lop), un regal que non posquèri onorar estent que li ostalarias èran barradi. Alora aquest an compti ben festejar a l’encòp li doi annadas en un còup solet.
A vos retrovar toi ! Joan-Pèire BAQUIÉ lo 16 de mai dau 2021