Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de dètz-e-sèt ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica per aqueu dimènegue 10 de mai dau 2015 en lenga nòsta
Per l’Agachaire
Joana d’Arc
Sa fèsta qu’es encuei ei l’ocasion de parlar d’un tèxte occitan gaire conoissut, que trobaretz enluec sus lo Net, emai n’i aguèsse mai que d’una referéncia. S’atròba dins les archius albigés, sus un registre d’actes des cònsols de la ciutat de 1429. Quauqu’un i apondet puei en títol : « La Piuzela d’Orlhienx ».
Cònta just lo començament de l’aventura d’una filha que li donon pas d’autre nom qu’aqueste, de « piucèla », mai que se vei lèu qu’es aquela que sonèm nautrei Joana d’Arc. Vaquí la debuta d’aqueu tèxte :
« Memorial sia, a tots presents e endevenidors, d’una meravilhosa filha que Nòstre Senhor Dieus Jèsus Crist mostret al nòble Príncip e nòstre sobeiran lo Rèi de França, Carles, filh de Carles, çò es assaber que en e’l mes de març l’an M. CCCC. XXVIII, venc al dit nòble Rèi de França una filha piucèla, jove de l’atge de XIII a XV ans, laqual èra del païs e del Ducat de Lorregne, loqual païs es en las partidas d’Alemanha. E èra la dicha piucèla una pastorèla innocent que totstemps avia gardadas las ovelhas. »
Mai de que fai as Albi aquela istòria dau rescòntre de Joana ambé lo rèi Carles VII a Chinon, e de la reconquista d’Orleans ? Fau dire que les Albigés, fai cinquanta de patissián des Anglés, que venián just de prendre un castèu que menaçava la ciutat. De qué s’interessar de pròchi a sei reviradas…
Jean Yves ROYER
Répondre à cet article
Sieu pas tant segur que lu Occitans àugon augut de patir mai dei Anglés que dei Francés. Li es que legir l’obratge de Jean Bonnafous ………….: Les Anglais et nous. Quand nos aïeux colonisaient l’Angleterre.
Institut Académique de Paris. 104,rue Amelot 75011 Paris…….per s’en convéncer !
Viva ! Reinat MATALOT