Lo 18 de genoier dau 2011, la sala de cors dau Gramon de Niça èra cómola, per aculhir la charaïssa de Patrici ARNAUDO rapòrt a la presença de l’occitan-niçard sus li ràdios locali de la region.
Ancuei ven de nen mandar lo tèxto de la sieu conferença. Es un document totplen interessant e preciós que fa lo ponch sus tot cen que s’es debanat en lenga despí la creacion dei ràdios, en lo nòstre relarg e que presenta tanben li ràdios en lenga de l’espaci occitan. Que ne’n sigue aremerciat.
Charaïssa « Lo niçard a la ràdio »
Gag e Nicòla: Lu primadiers dei annadas 30
La presença dau niçard a la ràdio es una istòria vielha de mai de 75 ans. Lo promier qu’augue fach intrar lo niçard sus li ondas foguèt J. Nicòla lo fondator de la « Ciamada Nissarda » sus Ràdio Joan dei Pins quora organisèt un ràdio-concert en niçard lo 26 de Mai dau 1935.
Lo 17 d’Octòbre de la mema annada Nicòla, aborda lo teatre radiofònico en jugant doi scenetas « La couha dòu pouòrc » e lo « cat sus li tèule » Lu tèxtos d’aqueli doi creacions si devon poder trovar ai arquivis que son estadi estampadi en lo jornal la Ratapignata numerò 28 e 31.
En l’annada 37, Nicola si mete a travalhar sus « Ràdio Côte-d’azur-PTT ». Monterà alora una seria de ràdio-concerts que si soneràn « Guisol chez li Dama ». Aquest’an li aurà 12 ràdio-concerts sus ràdio-PTT es a dire que la música niçarda èra presenta a la ràdio un còup per mes mentre una ora e mieja a cada-còup.
Esquasi au meme moment e sus li memi ràdios, Francés Gag l’òme de teatre lo mai famós de la Comtea fa la sieu intrada a la ràdio. Au principi es au travèrs d’un radunament que si sòna « Nissa Bella ». « Nissa Bella » es una mena de corala que faía part de la Chorma de teatre de F.Gag e es aquela chorma qu’es intervenguda sus « Ràdio-PTT » en una emission que si sonava « la demi- heure niçoise »
Enfin totjorn sus « ràdio-PTT » F. GAg farà intrar lo Teatre d’autor, estent que li serà jugat lo sieu cap-d’òbra « Lou vin dei padre », lo 27 de Novembre dau 38, un Diménegue a 8 oras e mieja dau sera siguèt rapresentada la peça en la sieu integralitat.
Aquela experiença serà torna mai prepausada en lo 42 e aquesto còup es « Calena » que serà regalat ai auditors .
Podèm doncas aremarcar qu’en li promieri annadas es la creacion en lenga qu’es messa a l’onor e que li emissions son completament occitanofòni.
La guèrra e la creacion d’un personatge mítico: « Tanta Vitourina »
En lo fra-temps, arriba la guèrra e F.Gag donerà vida au sieu personatge lo mai famós , aqueu de « Tanta Vitourina » que a creat durant la guèrra en li casernas perqué avìa montat « le théâtre aux armées » mas ben segur li mancava de fremas. Aqueu personatge fa la sieu aparicion a la fin de la guèrra sus « radio-Nice » mas l’experiença non durerà longtemps estent que la pastrolhera si mesclèt un pauc tròup de política e serà emmandada, d’aquesta ràdio. A partir d’aquí l’autor si mesclerà plus jamai de política en li sieu òbras.
Mas resterà pas longtemps desobrat e retroverà lèu de travalh a R.M.C. Commença alora la mai lònga collaboracion tra un cronicaire occitan e un medià. Estent que li travalherà dau 1946 au 1969.
E a pauc a pauc va diversificar li sieu intervencions:
– « Tanta Vitourina » passerà cada jorn a una ora manco un quart en una època que la maja part dei gents travalhavan en lo sieu quartier e avion temps de venir manjar a maion. En mai d’aquò R.M.C. a l’època èra la ràdio dau grand Sud èra finda difusida en Argeria. Parèisse que l’enfant de F.GAG, Pèire Loís, escotava son paire durant la guèrra d’Argeria. Podem pensar que d’aqueu temp Francis Gag a fach pertocar lo som d’audiença per una emission en « francitan »
-En francés, F.Gag farà de reportatges sus lu vilatges dei Aups-Marini e de Var per aquò faire si desplacerà un còup per setmana per lu sieus registraments.
Podèm s’enavisar que partent de la perioda 45-70 lo bilingüisme e lo francitan son utilizats e que lo niçard es pus pauc present.
En li annadas, 70 revendrà sus « Ràdio-Côte-d’Azur » dont farà aquèsto còup de crònicas tot’en lenga : « li minuta nissardi ». si pòu remarcar que la lenga emplegada da Gag non èra la pariera qu’aquela qu’utilizava quora escrivia. Era una lenga mai transparenta mai accessibla per lo novelaris.
Cau precisar que Gag avia fach de « Tanta Vitourina » lo sieu mestier. Li consacrava tot lo sieu temps estent que faía virar lo personatge en li salas de teatre e en lu festins. Doncas avia lo temps de faire de ràdio d’una maniera esquasi professionala. En lo fra-temps avia fach finda d’aparicions en lo cinemà francés e avia finda un apontament embé Pagnol per fin de faire un ajustament cinematogràfico de « La Pignata d’Or » que fin finala si faguèt jamai.
Retorn dau niçard gaug ai ràdios liuri : una autra messa en scena de la lenga
A la fin dei annadas 70, li aurà un pichin trauc e lo niçard farà lo sieu retorn sus li ondas embé li ràdios liuri. E au mitan dei annadas 80 es sus « ràdio Nemo » una ràdio associativa que Mauris, Alan Pelhon, Gé Gòbi e Anfosso presentavan una emission dont si parlava ren qu’en lenga e si presentava de grops de la cançon nòva occitana « Martí, Patric… » e pi li èra totplen d’interactivitat estent que li gents podion sonar e charrar en lenga per lo plesir.
Lo diménegue li èra una emission que si sonava « Méditerranée » que li èran 3 presentators : un niçard, un judiu e un arabo e cada còup devion intrar en un luec comunautari tot’ai tres ensems. Sus Ràdio-Nemo lo niçard non s’adreiçava solament a la minoritat niçarda.
Aqueu sistema èra un pauc lo parier sus « Radio Baies des Anges » que a la fin dei annadas 80 presentava cada diménegue de matin de 9 oras a 10 oras (mi sembla) « Choas dau Castèu » que sus d’un ton familiar faía intervenir d’auditors que li parlavan de cauvas dau cada-jorn de la pesca, dei bolets…. La lenga emplegada èra simpla mas toi lu locutors èran de locutors naturals. Cen que mòstra que l’utilizacion dau niçard èra encara importanta d’aqueu temps.
Aqueli emissions s’arresteràn en la fin dei annadas 80. Podèm notar que l’interactivitat emplegada que faía intervenir d’auditors de maniera spontànea mòstra ben que lo niçard èra encara totplen emplegat en la vila de Niça en aquesta época. Alora qu’en la maja-part dei país occitans, l’occitan es ben sovent la lenga de la campanha, a Niça es un « fenomeno » urban.
10 ans de trauc a la fin dei annadas 80
Caurà asperar mai de 10 ans per nen veire arribar Gé Fantino, lo musicaire dei Nux Vomica e ieu en lo 98. Era pas encara lo « mesclaire dei Nux » ma avia un molon de discos de « raggamuffin » en occitan e en dialècts italians. La sieu idea promiera èra pas de faire de ràdio mas basta de laissar de discos a « ràdio-TSF », pichina ràdio associativa per fin que metèsson en la sieu programacion de música en dialect. Mas la política de la ràdio d’aqueu temps èra de durbir lo maximom d’emissions ai joves. E es per aquò que m’es vengut veire en mi diguent « tu que as pas vergonha de charrar vas presentar e ieu metrai lu discos » A l’época èra cada dimècres e durava una ora. Passavam doi cançons: una en occitan, l’autra en dialèct italian, charravam un pauc e m’aquò passava l’ora.
Pi « TSF » a arrestat de donar d’emissions ai joves e aquela emission que si sonava « raggapero » s’es arrestada mas uroament lo director de la programacion de Frequença K n’escotava e n’a prepauvat de presentar l’emission sus Frequença K qu’es una ràdio associativa (una dei mai vielhi de la region ) que lu sieus estudiòs s’atròvan sobre de la glèia de Carròs-lo-nòu.
Avèm repilhat un an-pi avèm arrestat e despí cinc ans avèm fach doi cents emissions de fila.
L’interès de « raggapero » es que l’emission prepauva una música moderna e qu’es pròpi virada devers lu joves e qu’aquò mancava totplen à l’época per cen que tòca de l’occitan en general e dau niçard en particulier (Fòra dei concerts de Nux Vomica li avia pas totplen d’animacions ligadi au niçard e viradi devèrs lu joves). Permetia de donar un novèu color a l’occitan en la nòstra region.
Es una emission musicala que passa doi dìscos en general e que aüra dura doi oras cada divendres de sera a l’ora de l’aperitiu. Bessai que l’inconvenient es la risca de mesclar, de ligar torna mai l’occitan embé lo gòto e la manjuca. L’idea es simpàtica mas per la causa que desfendèm risca de si revirar còntra de nautres. Es a nautres de provar au travèrs d’una programacion diversificada e coerenta que l’emission pòu obtenir un cèrto nivèu.
Per aquò faire avèm creat mantuni cronicas « Un libre per setmana es bòn per la bambana » « lo grop dau mes » « Lo Palhasso d’òr » « Aquí si manja ben » « Siam pas de Gòbi » « lo cavanhòu »
E pi despí un a doi ans avèm fach intrar en lo ròdol 7 ò 8 auditors que son venguts d’amics e de presentators. De còups deven un pauc la cacofonia mas siam sus d’una ràdio associativa, siam toi beninhós e avèm pas totjorn lo temps de ben alestir l’emission. Fa que li qualitats de li emissions son desparieri. E pi cau tenir en ment que si debana en un moment de la setmana que li gents vòlon un pauc pilhar de bòn temps. Pensi que cauria l’organisar un pauc mai mas es pas aisat. Avèm provat l’idea de faire sortir l’emission dei estudiòs per n’en faire en viu en pùblico. E doncas la 200 ena s’es debanada en una beguda d’Aspermont es s’es pròpi ben passada, l’i avia esquasi 200 personas e de gents coma Zefirin Castellon ò lo grop « li Banas » son venguts nen rajónher. L’emission si finissia a 9 oras e avèm cantat fins a 11 oras . Normalament per la rintrada, lo 9 de Septembre ne’n devem faire encara una que serà filmada da « Vaquí » que l’utiliserà coma « fiu roge » de la sieu emission de rintrada.
E doncas en lo fra-temps lo niçard a fach una reaparicion sus la ràdio publica. D’efèct, siáu intrat a França Blu Azur da l’intermediari de J-M Giaume que sabia que faíi de ràdio e embé Ludovic Terese, actor de la chorma F.Gag avèm fach una emission sota forma de dialògo que tractava dei expressions niçardi : « les mots bleus » si sonava.
Aviavam ben començat, faiavam de mòstras, de repeticions da Ludo e pi après Ludo a augut de problèmas m’au sieu travalh e ieu faíi encara de teatre d’aqueu temps e totplen d’autri cauvas e avèm finit un pauc fatigats e de còups li crònicas mancavan d’ispiracion.
Si siam arrestats e 3, 4 ans après, ai pilhat una crònica solet tojorn sus li expressions e l’an d’après sus lu proverbis.
Un autre còup avèm provat de faire una experiença nòva e ai fach un reportatge en viu èra lo comentari d’una partida de balon « Niça còntra lo Mónegue ». Aquò èra interessant perqué pertocava lo grand público e mostrava que l’occitan pòu abordar toi lu temas que son programats en lu medias .
– L’an d’après ai fach « Lo niçard en proverbis » èra verament cort. Faíi una revirada e donavi lo mieu ponch, la mieu maniera d’interpretar cada proverbi. Lo problèma es que la direccion de l’època mi demandava d’emplegar lo niçard en una porcion mai qu’estrecha e de tot revirar en francés quora utilizavi lo niçard cen qu’èra pas aisat quora cerques de donar un ton dinàmico e la tieu emission.
Ai arrestat un an e doi ans fa, siáu revengut e en seguent lu consèus de J-P Belmond ai prepauvat una efemerida. Lo problèma es que eu faía una efemerida sus Provença tota e que ieu ai pilhat l’escomessa de faire l’efemerida de la soleta vila de Niça. E doncas aquò m’a demandat un travalh de recerca pròpi important.Perqué la tòca èra de trovar per cada jorn de l’an un eveniment que si siguèsse debanat en la Comtea. Li avia pas de libre ja fach e aquò doncas m’a pilhat totplen de temps de preparacion. Doncas despí 3 ans pròvi de prepauvar de cronicas dont si mesclan Istòria grana e l’Istòria dei quartiers, dau cada jorn.
Après li efemeridas, despi 2 ans prepauvi « Istòria d’aquí » que mi permete de presentar dau diluns au divendres un quartier ò un vilatge. E aquí finda lo travalh de recerca es important. Vòli totjorn anar cercar d’informacions que l’i son pas toti en lu libres alora liegi de libres ma pròvi totjorn d’ajónher de cauvas que l’i son pas dintre. Alora lo pus ben per ieu es de trovar d’informators mas ai pas totjorn lo temps de lu anar veire.
Per clavar sus França Blu dirai que l’avantatge dau bilingüismo e de cronicas corti es que la cronica es programada en una ora de grana escota. Cada-matin l’i son tra 40000 e 50000 auditors e es pas totjorn qu’avèm augut l’ocasion de prepausar la nòstra lenga a tant de monde. M’ispiri un pauc de cen que vèi sus França 3 via Stella. La lenga emplegada es pas meravilhoa, lu especialistas non van vibrar en m’audent mas cen que m’interessa es que lu novelaris e lu novèus abitants de la region mi dion : capissi totplen de cauvas que fin fin finala es pas tròup dificultós e es pròpi interessant de veire tota la cultura que l’i a aquí. N’i a pas mau que mi dion que cauria ne’n faire un libre ò un CD.
Lu inconvenients es que quora t’engatges a faire una cronica quotidiana cau estre segur de tenir de septembre fins a junh, es a dire de faire doi cents cronicas per an. Siáu content de n’aver fach 1200. Mas mi cau de temps perqué consideri qu’es un travalh. Li gents dei medias m’an dich que consideravan aquela cronica coma quauqua ren de professionnal alora bessai que cauria pagar li gents coma de professionals. Pas perqué n’ai besonh mas perqué mi cau de temps.
Es per aquò que cauria bessai pensar a formar de joves jornalistas en lenga e perqué non una escòla de jornalistas en occitan.
Present e avenir : 2011 una bòna annada
La tòca es de donar envueia a de joves de crear d’autres moments occitans à la ràdio e aquesta es estada un reüssida.
-Sus Fequença K: « Istòrias dau nòstre paìs » un vilatge de la Comtea presentat cada diluns de matin durant 5 o 6 m. da Josselin Feligioni e Pernelle Pastorelli (21 ans). Un rescòntre qu’ai fach a Festivous mé Josselin e doncas ai fach la presentacion au responsable de Frequencça K.
– Pensi que sus Frequença li a de plaças per d’autri cronicas
-Sus « FBA » m’an prepauvat de faire de « jingle » la reclama per la ràdio en lenga e aquò passeria tota la jornada. Permeteria de « bromejar » l’auditor de li permetre de li faire l’aurilha.
FBA an fach intrar Patrick Mari per faire Mossur Bricolatge (anecdote…) cauria pensar a faire un pauc d’entrisme ‘mé l’associacion perqué l’organizacion de l’emission l’i permete pas de ficar d’occitan dintre.
– « Nissa Pantai » cau rendre omatge au CCOc e en particulier Cristòu Daurore que fa un travalh fenomenal estent que 24/24 ten l’antena despí 2 ans. Pensi que lu professors per exemple ò li autri associacions deurion travalhar ensem’eu a la television «sus « Nice Azur TV »; Daurore a inventat una emission nòva que si sòna Nice en Nissart que fa lo guida toristica si pòu regajar sus la teleranha, tròvi l’idea interessanta
En la pressa escricha Felix Kudelka mete a l’onor en francés la cultura niçarda contemporanea sus « Le Petit Niçois »
Pi lo nòstre avenir estent que avèm pilhat de retardi sus lu autres lo cau bessai regarjar en defòra.
En Occitània li 4 ràdios associativi « Radio Occitania » « Radio Pais » « Radio Lenga D’oc Monpelhier e Narbona » que emeton sus la Banda FM que son completament occitanofòni e que an creat 40 emplecs. Cau notar que per lo promier còup un estudiant niçard travalha en lo jornalisme occitan si sòna Pascau Pottier e a un CDI a ràdio lenga d’òc Montpelhier e s’exprime en niçard cada jorn tra miegjorn e doi oras.
Sus la ràdio publica « France Bleu Perigord » prepausa cada jorn 3 crònicas en lenga e lo dissabta una emission d’una ora consacrada a l’actualitat occitana e a la vida dei associacions.
En Còrsega « Radio Frequenza Mora » « França 3 via stella » utilizan d’una maniera importanta lo bilingüismo ò la lenga còrsa. França 3 via Stella a 15 oras de destacament regional e a meme doi serias, doi ficcions en lenga un episòdi per setmana doncas d’actors pagats per travalhar en Còrso.
Lu Catalans, lu chinés…..
Patrici ARNAUDO