Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de dètz ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 4 juillet 2009 en lenga nòsta
Lo jorn dau Tabat
Per l’Agachaire
E òc, aqueste Sextidí 16 de Messidòr, la Republica nos convida a celebrar lo tabat…
Diguem puslèu que nos convidava, que ara, entre lei sòus que prend l’Estat per nos ne’n vendre, aqueu que despende per nos dire que fai crebar, e aqueu que li fau encara per sonhar aqueles que n’an pres, la Republica li conoisseriá plus ses pichòts…
Les « Indians », qu’aquò èra de son païs, mai que mai lo fumavon. E quand, en 1492, de companhs de Colomb veguèron de Cubans o faire, se pensèron que practicavon un rituau sagrat : un sacrifici per lo fuec…
Lei marins, que trobèron qu’èra puei pas marrit, n’espandiguèron la mòda, mai restet puslèu confidenciala. Venguet populara quand, en 1560, lo Nimesenc Joan Nicòt ne’n fet tastar a Catarina de Medicis, per li far passar sei racar-bòmits. Passèron talament ben que l’èrba, tot lo monde ne’n voliá, e li diguèron l’èrba de Nicòt, ò la Nicotina.
Mai, es que sabètz ce que vòu dire Nicòt en lenga nòsta ? Segon Mistral vèn de « Janicòt », qu’es una mena de niais. Coma en niçard niais se ditz « nic », Janicòt se deu comprendre coma Jan lo pichon nic…
Amb aquò, autre temps lo tabat se « prisava », que nautrei diam cinsava. Ai assajat un còp, e ai jamai comprés lei nicotàs que se ne’n chalavon…