Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a tretze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 12 juin 2010 en lenga nòsta.
Lo Calha-lach
Per l’Agachaire
Quartidí 24 de Prairial : es encuei lo jorn dau calha-lach, que sei floquets jaunes embaumon ara nòstei ribas. Ma grand m’explicava que li disiam ansin d’abòr que fava calhar lo lach, mai que i aviá de monde que la color que donava ais tomas li agradava pas, e que prenián puslèu lo blanc.
Aqueu crèire, les ancians l’avián dejà, que son nom sabent de galium vèn dau grèc « gala », que vòu dire lach. Lo problèma es que degun a jamai poscut far calhar de lach amb eu, emai la causa siegue possibla ambé d’autrei vegetaus ! Aquò mòstra que se, de còps que i a, de descubèrtas sus la proprietat des plantas son fòrça ancianas, e confirmadas ara per la sciéncia, de galejadas pòdon pereu traversar lei sègles…
E per lo calha-lach n’i a una autra : coma sente a meu ò a ciera, son odor a fach pensar que les abelhas ne’n tiravon la ciera que fabricavon. D’aquí qu’en lenga nòsta se sòna pereu èrba-de-la-ciera, ò èrba-de-l’abelha. Onorat dins son diccionari o dona coma un crèire, mai Mistral a pitat e pren l’afaire per verai… Aponde nòste gavòt que, bolhit ambé d’alun, sèrve a ténher lei lanas en jaune. E sabèm qu’aquela proprietat èra utilisada pereu per donar polida color au burre e a d’unei fromatges. Mai qu’avián d’abòrd calhat ambé de presura…