LES_3_SAINTES.jpg

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.

Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de quinze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Chronique pour ce samedi 25 mai 2013

en lenga nòsta

Per l’Agachaire

Lei Santas

A’n aqueles, en Provença li diam lei Santas, e pas mai qu’aquò.

Tot lo monde saup pron que son les tres Marias que, segon la legenda, venguèron evangelisar lo païs.
Son celebradas aicí en pron d’endrechs.

A Forcauquier, per exemple, les an escaupradas a l’entorn de Nòsta-Dòna de Provença, au portau de sa capèla de la Ciutadèla. Mai ei subretot dins la vila que ne’n pòrta despuei lòngtemps lo nom qu’an sa pus grand fèsta e, encuei, un des principaus romavatgis dau païs nòste, e de tot segur lo pus originau.

Pasmens, tau coma es ara, ambé sa procession boumiana, es puei pas tant vièlh, bòrd qu’es una invencion dau marqués Fòlco de Baroncelli, que la podèm datar de 1935 ! Se lo romavatgi ai Santas es ancian, fau esperar la fin dau sègle XIX per que de caracos i sieguon sinhalats.
E a l’epòca èron just de romieus coma les autrei, dins una manifestacion d’abòrd lengadociana.

Mai quand parlèm dei Santas, tanben podèm pensar bensai ais tradicions medievalas : la Legenda Daurada ne’n parla dejà, que ditz que, 14 ans après la Passion, eles e ses companhs « per paor vengron se’n a Marselha ».

Empacha pas que siam tot plen, dins tot lo païs d’òc, que nos vènon d’abòrd aquí en tèsta les tres darriers cants de Mirèio, qu’es a ses pès que vai ela pregar, e morir.

E l’òbra s’acaba sus una preguiera ai belei Santas…

Jean-Yves ROYER

LES_3_SAINTES.jpg

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *