Sant-Bartomieu1.gif

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.

Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de setze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !


Chronique pour ce samedi 24 août 2013

en lenga nòsta

Per l’Agachaire

Sant Bartomieu

Sant-Bartomieu1.gifAqueu sant Bartomieu, que fai encuei un dei sants dau jorn, ne’n sabèm pas fòrça causas, emai siegue estat lo cinquen des apòstols. N’i a que dison qu’es un autre nom dau Natanaèu, que ne’n parla l’evangèli de Joan a prepaus d’una misteriosa istòria de figuiera… E d’autres per afortir lo contrari…

En abséncia d’autres informacions, l’òm li a imaginat tot plen d’aventuras ambé de molons de demònis, e aquò dins les païs les pus luenchencs. La Legenda daurada comença per lo mandar ais Índias : « Sant Bertolmieu, apostol, anet en Endia, que es e’l cap del mon. » Farem pas lo còmpte aquí de totei lei misèrias que faguet ailà a totei lei diables qu’avián…

Mai n’i a un que fai d’eu una descripcion pron interessanta : « Los pels de luy son negres e rosses, e la barba longa, et es un pauc canuts, e la soa cara es resplandent, e’ls uelhs grands, e las narras egals e drechas, et es de bon grand. » Amb aquò fai 26 ans que s’es pas mudat, e « que los sieus vestiments non son envielhesits ni foron lachs. »

Ben entendut l’an pas fach per aquò lo patron dei sartres ni dei bugadieras !… Mai coma dins una dei versions de son martiri l’an espelhat, venguet aqueu de totei lei mestiers des pèus e dau cuer : bochiers, pegòts, tanaires ò religaires… Podriá èsser pereu aqueu des umoristas, quand te fan faire una bèla pèu de rire…

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *