Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de tretze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 3 juillet 2010 en lenga nòsta.
Rejutjat…
Per l’Agachaire
Aquesta setmana, coma tot plen de Bas-Aupencs (emai pron d’autres…), ai regardat sus França 2 l’emission « Es a vos de jutjar : l’afaire Dominici ». Sabiáu que Robèrt Hossein aviá montat a París aquela simpla mesa en scèna dau procès, qu’en 1954 condamnet a mòrt Gaston Dominici per lo chaple de la familha Drummond. Coma o aviá agut fach (en darrier ambé l’afaire Seznec), lo principi èra de tornar far jutjar l’ancian condamnat per les espectators d’encuei, trasformats en jurada.
Esperavo adonc ambé pron de curiositat aquelei doas oras d’espectacle en dirècte. Sus aqueu tèma, ce qu’avèm dejà vist a la television, ò au cinemà, a subretot trantalhat entre lo marrit e lo pièger… Adonc siáu estat puslèu susprés per la peça, d’un biais agradiu : un montatge pron onèste dei 12 jorns dau procès, mai onte ren d’important fasiá fauta. A la fin, me demandavo coma les espectators dau teatre d’un costat, les telespectators de l’autre, anavon jutjar aquel afaire. La resulta fuguet pron estonanta : a 89 % per les promiers, e 88 % per lei segonds, Gaston Dominici fuguet declarat innocent !
De tot segur qu’aquela resulta vau pas pròva. Mai se la condamnacion de 1954 n’èra estada una, d’abòrd l’afaire seriá pas estat rejutjat dos ans puei, e subretot fai pron temps que degun ne’n parlariá plus…