Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint ans, lo 18 de junh de 1997. Òsca !
Cronicas, dau 26 de novembre dau 2017 en lenga nòsta per l’Agachaire
Santa Daufina
Ai agut parlat dos còps dejà de Daufina (ò Delfina) de Sabran, qu’es una des pus grandei santas provençalas, emai dau païs naut (naissuda en 1283 au castèu de Puegmiquèu, mòrta en Ate en 1360). Aquí mon cartabèu ei d’acòrdi ambé la tradicion provençala, que de santa li a totjorn dich, emai la Glèisa l’aguèsse jamai canonisada, mai soncament declarada benurosa. Son òme solet, Auziàs, es conoissut coma sant.
De totei dos, celèbres – en mai d’èstre de personatges importants de l’istòria provençala – per aguer gardat sa virginitat, maridats que maridats, n’avèm una vida en occitan dau sègle XIV. Vaquí, dins lo tèxte, lo començament d’aquela de « sancta Dalphina, comtessa d’Aria ».
« En aquestz dias darries, els quals tota carn avia corrompuda sa via e mota malicia de homes e de femnas era en terra, Dieus trames lo seu Esperit Sanh sobre la region que es apelada Prohensa, ont motas personas sperituals e devotas en paubretat e en humilitat sirvens a Nostre Senhor, mesprezans lo mond, dondans la carn, confortans l’esperit en sanhs deziries e obras vertosas viuren. Entre lasquals la noble vergis Dalphina, molher del sanh Alzeas,comte d’Aria, novela planta de celestial rozada embeguda, novelament fluyric, fecz fruchs, clarament resplandic e en diversas probaynas e virtutz aondozament e merevilhozament s’espandic. »
Jean Yves ROYER