Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e doi ans, lo 18 de junh de 1997. Òsca !
Cronica, dau 19 d’abriu dau 2020 en lenga nòsta per l’Agachaire
Pregar e sonhar
A temps passat, quand una epidemia istava aquí, pensavon tant a pregar coma a sonhar lo monde. Lei doas causas donavon pas mai de resultas l’una coma l’autra, mai bota, per ce qu’ei de sonhar, siam puei encuei gaire mai avançats… Alevat dau costat de Marselha.
La diférencia maja es que ara, se de gents pregon per aquò es un afaire privat, mentre lòngtemps èra de despensa publica. Ansin per la pèsta de 1478 que ne’n parlo despuei mai d’una cronica. Tre lo 3 de genoier, una deliberacion dau consèu forcauqueirenc ordonava : « Item, que la messa que se dis a Sanct Mari a causa de las preguieras que Dieus revoque la enfermetat, que si continue ; et si fassan dos brandons actendut que aquellos que cremavan an falhit, entro a la soma de hun carteyron la pessa. »
Lo 7 de novembre : « Et primo, an ahordenat que sia retengut mestre Peyre Messonier, mege, per un mes, a causa de la percussion, et a so que el s’es perferit et presentat de servir e donar remedi a aquellos que son ho seran enfermes de enfermetat ; et per sa vita li an donat et promes la valor ho la somma de florins dos et miech per sa sustentacion, et car non a plus demandat lo sus dich li an liberalment autrejat ; et si lo dich mestre Peyre es fisel a la vila et servis la vila, que fasa bonas operacions, que la villa lo retendia as gagis de la villa. »
Jean Yves ROYER