Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e tres ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica, dau 14 de març de 2021 en lenga nòsta per l’Agachaire
Un 14 de març
Se vos diso que lo quatòrge de març es una data importanta de l’istòria de França, siáu pas segur que me donaretz pereu l’annada de l’eveniment… Mai se l’i apondo : « Ralliez-vous à mon panache blanc ! », bensai qu’aquò vos dirà quauqua ren…
Aiçò se passava en 1590. Lo rèi de Navarra èra desenant pereu rèi de França, despuei l’an d’avant, e liurava batalha còntra l’armada de la Liga (de catolics que diriam encuei integristas), ajudats per de sordats espanhòus. Lo problèma èra de pas se perdre dins la mescladissa qu’èra una batalha a l’epòca (emai siegue pas tròp segur que les causas aguèsson, fin finala, talament cambiat au fieu des temps…). Adonc « lo nòste Enric », coma sonaviam aicí aquel òme d’òc, expliquet de’n promier lo biais de pas se perdre ni de s’esparpalhar, mai de sempre seguir e se batre dau bòn costat. Ansin, diguet a ses òmes que, se perdián de vista ses pòrta-drapèus, restariá totjorn les plumas de son plumacho blanc per se retrobar, e que lo seguir lei menariá a la victòria. E victòria l’i aguet !
Ara, de pichòt, aviam una galejada qu’èra de se demandar quunta èra la color dau chivau blanc d’Enric IV. Ai vougut cercar la respònsa sus lo Net, e me siáu avisat que la question aviá talament de solucions, que la respònsa èra pas gaire evidenta. Adonc, tant vau de se ne’n tenir a son plumacho…
Jean Yves ROYER