Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e quatre ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica, dau 19 de setembre de 2021 en lenga nòsta per l’Agachaire
Sant Rotland d’Arle
Entre les trenta sants ò santas que la Glèisa celebra encuei, ne’n retendrai un Provençau, sant Rotland d’Arle, que n’èra archevesque au sègle IX. A l’epòca, Provença patissiá des incursions dei Sarrasins qu’avián establit un pòrt ai ribas camarguencas. Rotland, eu, veniá just de recebre dei mans de l’emperaire l’abadiá arlatenca de Sant-Cesari, qu’aviá l’essenciau de sei bens en Camarga, un païs alora fòrça ric. Ben entendut se sentet autanlèu pron motivat per aparar aqueles tèrras, e se despachet de l’i far bastir, a la lèsta, una fortalessa qu’una cronica nos ditz qu’èra soncament facha de tèrra. Coma que siegue, pas puslèu bastida lei Sarrasins arribèron, e Rotland anet se l’i refugiar. Lo prenguèron lèu, li tuent tres-cents òmes, e fuguet fach presonier, encadenat e menat dins sa nau.
La rançon per lo desliurar fuguet dei gròssas, que comptava cent-cinquanta liuras d’argent, cent-cinquanta mantèus, cent-cinquanta espasas grandes e cint-cinquanta esclaus : li fasián tot a cent-cinquanta, sensa parlar de ce que fuguet bailat de la man a la man. Lo problèma es que Rotland moriguet sus lo batèu… Adonc lei Sarrasins lo botèron sus una cadiera, ambé sei vièstits episcopaus, e ansin lo desbarquèron, coma per li faire onor. Mai quand les Arlatencs vouguèron li parlar e lo felicitar, s’avisèron qu’èra mòrt !
Jean Yves ROYER