Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e sieis ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica dau 24 de julhet de 2023 en lenga nòsta per l’Agachaire
Imitar la galinalha
Totei lei lengas dau monde juegon, despuei totjorn, a imitar lei bruchs qu’entendon, naturaus ò artificiaus, ambé lei mots e lei sons de son parlar. Aquò se sòna de « mimologismes » e es un mecanisme pron conoissut, que pòt èsser just lo nom dau crit d’una bèstia ò dau cant d’un aucèu, emai pereu lo bruch d’un sarret en accion ò d’un trin que landa. Mai tanben pòt congreiar de molons d’istòrias e de galejadas. Se tota lenga a gardat de mots que son a l’origina de mimologismes, sembla pas que lo monde, e les enfants de’n promier, ne’n joguèsson encara fòrça a l’ora d’ara.
Dintre aquelei mimologismes, aqueles que retipon lei diferents crits e cants dei gaus e dei galinas èron dei mai conoissuts. Encuei començarai per vos parlar dau caquetar dei galinas, qu’en lenga d’òc dison lo pus sovent « Còt ! còt ! còt ! còt ! còt ! codec ! », ò « Cat ! cat ! cat ! cat ! cadà ! » ; ò « Cotí ! cotesca ! », « Cotí ! cotasca ! », quand es pas simplament « Ca ! ca ! ».
Mai es quand vènon de faire l’uou qu’aquò comença de venir interessant. Lo dire lo pus conoissut, dins tot lo païs d’òc, es aqueu que li fai cantar : « I a quauqua ren que m’es tombat dau cuou ! Cu saup ce que pòt èstre ? Cu saup ce que pòt èstre ? ». Mai coma prononciar aquò au just quand o avètz jamai entendut, ò qu’avètz oblidat ? O veirem dimenge que vèn…
(De seguir)
Jean Yves ROYER