Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e sieis ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica dau 27 d’Aost de 2023 en lenga nòsta per l’Agachaire
Dires de gaus e d’autrei bèstias
Se lei gaus podián se parlar entre eles, e ambé lei galinas, arribava que d’autrei bèstias dintrèsson dins la conversacion, e aquò donava de pichòtas istòrias.
Una dei mai conoissudas en Provença nauta, es aquela de la galina que se cròmpa una rauba. Ei la galina rossa qu’a ben vendut ses uous au mercat, e que se demanda de que se vai crompar ambé lei sòus. Fai lo torn dau mercat e, estent qu’es un pauc faròta, s’arresta subretot davant lei vèstits, les capèus, tot ce que fau per se faire bèla. A la fin es una rauba que li tira l’uelh, polida e assortida a ses plumas. L’assaja, e coma ei just de sa talha e que li vai pron ben, se la cròmpa, e la vaquí partida tota fieròta per lo galinier, en balancent de la quincairòla per se faire admirar.
Mai quand la vei dintrar lo gau es estomagat. A jamai vist una galina vestida ansin, e li demanda : « De qu’es aquò ? De qu’es aquò ? De qu’es aquò ? ». Lo cat de l’ostau, qu’a entendut, vèn regardar de que se passa, e o vei. Alora li respònde : « Una raaauba !… Una raaauba !… ». Arriba lo gabre (lo dindon, se volètz), que li vei pas tròp ben e fai, en boleguent ce que li pende sota lo bèc : « De qunta color ? De qunta color ? ». Fin finala ei la mineta que vèn badar l’espectacle, e dona la respònsa au gabre sus la color de la rauba : « Marrooon… Marrooon… Marron…».
Jean Yves ROYER