Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins “La Provence”, edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e sèt ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca ! Cronica dau 6 d’abriu de 2025 en lenga nòsta per l’Agachaire
Dires ninòis (5)
Entre lei dires de ma grand, n’i a que saubriáu pas onte lei metre,
ni coma les classar. De fatòrgas bensai ? De còps me disiá :
« Margarida pròchi l’aiga Regardava son portret. De veire qu’èra
tant laida, Picava dei mans ‘mbé des pès. » Ieu me demandavo cu
èra aquela Margarida. Compreniáu ben que se miralhava dins
l’aiga de quauque tomple, ò benlèu d’un riu. Mai perqué de se
veire laida li fava batre dei mans e des pès, èra per ieu un mistèri.
Emai se vos disiáu que o es totjorn ?
Mai l’i a pas qu’aquela fatòrga que me carcanhava. Ansin quand
me parlava de « la sopa de retombet »… Coma conoissiáu pas
aquela sopa, que jamai me ne’n fasiá, li demandavo la recèpta.
« La sopa de retombet ? Dos uous sensa lei rompre !… »
Compreniáu pas coma l’òm podiá faire una sopa ambé d’uous
sensa lei rompre. Subretot que s’èra de retombet, es que
retombavon, adonc que les avián mandats en l’èr… E èra pas
possible que tombèsson sensa s’espeçar ! Encara encuei, me
demando cu’s qu’a agut trobat aqueu colhonitge, e coma vai
qu’aguèsse traversat lei generacions, per que fuguèsso ieu
encara a vos lo contar, coma causa de remarca…
Una causa que sachèro pron d’ora : quand rescontraviam
quauqu’un d’encapelat, de li demandar : « L’as pagat lo
capèu ? ». E la respònsa (« pas ambé tei sòus ») s’acabava
totjorn ambé lo mot « camèu »…
(De seguir)
Jean Yves ROYER