Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e cinq ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Cronicas dau 13 de novembre dau 2022 en lenga nòsta per l’Agachaire


L’implantacion dificila de la corrida

Avem vist coma la promiera corrida a l’espanhòla fuguet autorisada en França per Napoleon III, maugrat la SPA (creada en 1846), e maudespiech la lèi Grammont de 1850. Aquò just per agradar a sa joina espanhòla de frema… Mai es qu’aquela galantariá (pas per la bovina de tot segur), imperiala qu’imperiala, impauset tot d’un temps sa mòda a la populacion, fuguèsse la miegjornala qu’avián dejà de tradicions taurinas, emai aguèsson ren a veire ? Se’n manca !
Segur que l’i aguet un pauc de monde a la promiera des tres corridas baionencas de 1853 (l’emperairitz l’i èra…), mai tre lo segond jorn les espectators avián garçat lo camp davans aquel « espectacle barbar » coma ne’n parlet la premsa.
Tre l’an d’après, d’òmes de Glèisa escriguèron a l’emperaire per protestar, mai se ne’n garcet, tant coma des oposicions renoveladas de la SPA. De notar que les avesques d’Aira e de Nimes fuguèron pas lei darriers a protestar… D’autres assais de corsas a l’espanhòla (coma a Nimes en 1863) faguèron cada còp lèu fogassa coma a Baiona. Enfin quand l’estocada fuguet portada a l’Empèri e la Republica restablida, una circulària dau ministre de l’Interior abolisset les corridas dins lo Miegjorn lo 4 de setembre de 1873. Mai coma vai qu’es especialament au nòste que s’èron – gaire que gaire – desvolopadas ? O veirem dimenge que vèn…
(De seguir)

Jean Yves ROYER

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *