Estagi-Occitan-Aupenc-11.gif

Rendut-compte Estagi d’occitan aupenc

Per veire lo contengut de l’estatge : http://ieo06.free.fr/spip.php?article974

Estagi-Occitan-Aupenc-11.gif

De seneca a drecha : ALLARD Maria-Joela, BLANC Élisabeth (dins l’enquadrament de la pòrta), MARTEL Felipe, LIGOZAT Gerard, TOURTET Eliana, HOURS Adrian, HOURS Tèiric, BIAGIONI Catarina.

Gap 27 e 28 d’octòbre de 2007

Luec : Ostalaria lo « Carina »
Data : 27 e 28 d’octòbre de 2007
Animators : Gerard Ligozat, Felip Martel
Estagiaris : 16

  Se trobem lo sande 27 d’octòbre a l’ostalaria lo « Carina » que betèc doas salas a nòstra dispausicion. Las personas presentas s’achampan sota la baileaa de Gerard Ligozat e Felip Martel dins una sala. La presidenta de l’I.E.O. 04-05 Espaci Occitan dels Aups, Eliana Tortet regracia lo monde present, los dos animators e l’ostalaria que nos auberja, excusa Jaume Jaussaud, lo tresen conceptor dau metòde, que pòt pas estre a Gap.

Gerard Ligozat fa una pechona descripcion dau metòde. Es compausat de doas partias, la premiera per los començaires e la segonda per los confiermats / avançats. Coma lo monde marcat compta degun començaire, prepausa totun de vèire ensems la premièra part per aquesta après-disnar dau dissande. Se perteem en dos gropes per un estudi de las premieras leiçons : l’una titolaa « Coma vai ? » e l’autra « Arribaa a l’estagi ». Los comentaris permetran als conceptors d’ajustar lo metòde en foncion de las remarcas dels estagiaris. Espepissem los dialògues e exercicis prepausats e ja las remarcas fusan. Tornuras de frasas, sintaxa e gramatica, vocabulari empleat, chausias graficas, prononciacions en foncion dels parlars (sota-dialèctes)… Tot es subjècte de discussion. De còps un pauc cavilhosas, las remarcas se perlonjan e son l’objècte de debates fòrça argumentats. Los sege estagiaris participan a l’elaboracion de ce que sarè la version finala d’aqueste otís : lo metòde d’aprendissatge.
 
Es fòrça agradiu de poire eschamjar e trabalhar amb ‘na còla de tria. Los orizonts diverses dels estagiaris (Cairàs, Ambrunés, Champsaur, Valeia / Ubaia, Ardescha, Provènça, Dinha…) rendon compte de la richessa e de la varietat dau vivaro-aupenc. La chausia dels animators es de prendre un parlar referenciau (aquèu de l’Ambrunés) e chascun es liure après d’asaptar lo metòde a son parlar. La question de la prononciacion torna sovent… que d’aucuns voudrian la presa en compte de las especificitats dau lor parlar. Lo partit-pres de coeréncia es incontornable e se pòt pas alordir lo manuau per lo preséncia dels vestits multiples d’un mesme mot.

Aquèla discutia se perlonjarè dimenche de matin qu’avem encara quauques ponches de reglar davant de passar als tèxtes de la part segonda.
A cinc oras e miea, Alícia Allouis e Michèu Prat presentan, a la sala dau « Royal », lo començament dau lor trabalh sus lo mistèri de Sant Antòni. Es un estudi dau tèxte per n’agantar mielhs totas las subtilitats, lo sens prefond, las marcas dau dialècte aupenc de la lenga occitana, amb remarcas de conjugason, de gramatica e ben segur… de vocabulari.

Felip Martel enchaena a sieis oras amb sa conferéncia titolaa « La lenga d’òc dins las Aups, Présentation et histoire de la langue d’oc entre Loire et Pô ». L’istorian e chaçaire au C.N.R.S. nos entraïna sus la traça d’un parlar de longa desvalorizat que tròba encuèi rasons d’esperar una reabilitacion, una restauracion de sa dignitat. Aquèste occitan dau nòrd est que trantalha encara un pauc sus sa denominacion mas que comença de vèire sa plaça reconeissua au sen dels dialèctes gròsses de la lenga d’òc pròche de sos vesins tant mai aisat de nomenar : provençau, auvernhat, lengadocian, letmosin e gascon. Coma de costuma amb lo Felip Martel, l’expausat foguèc de tria e s’achabèc per lo pechon juec de las questions-respònsas amb una bòna participacion dau public.

Lo sande de sera, una bòna taulaa prenguèc lo sopar dins la sala dau manjar de l’ostalaria.

Estagi-Occitan-Aupenc-12.gif

Quora se retrobem, la dimenja de matin, contunhem lo trabalh entamenat la velha. Lo trabau es fruchós, fòrça productiu que las criticas, que sieiin positivas o negativas, aduson pèiras a l’edifici e permeton de melhorar l’otís, d’ajuar los autors. Garem dechas (n’i a pas gaire), apondem complements, adusem remarcas.

A detz oras e demia, après la pausòta, passem au trabalh sus los tèxtes. Es a dire la partia segonda dau metòde. Lectura, explicacion dau tèxte, questions e remarcas. Lo tèxte es presentat dins son contèxte, amb un estudi de sa varietat dialectala. Trabalhem sus lo N° 16 « Coma fasian lo pan », occitan aupenc, parlar de Sigoier, Aups Auts e puèi sus lo N° 17 « Dins la montanha Naut-Vivaresa », occitan aupenc, parlar de Saint-Pierreville, Ardescha.

  Agachem lo vocabulari, legissem e assaiem de resòuver los exercicis. Fasem perèu remarcas sus las consignas. Es un trabalh ponchut e minuciós.

La question es pausaa de saupre se un lexique sarè apondut en fin d’obratge. Las conjugasons se troban au fiu de las leiçons, sembla pas necessari de comolar amb un tablèu recapitulatiu de las conjugasons en fin de libret. En revenge, saran belèu aponduas formas diversas d’un mesme mot per que chasque aprenent o locutor natiu poissi retrobar sa varietat dialectala, coma se dis « en ‘quò sieu ». Sensa tròp alordir l’òbra, sembla necessari totun faire d’apondons e l’estagi a sobretot servit a n-aquò, relevar las mancas tant coma los ponches fòrts, las dechas e las trobalhas.
Se siam laissats en disent que chaudrè passar tre que possible als enregistraments, per de dire de jónher un CD amb « sons » au manuau papier.

  Felip e Gerard assaian d’achampar ‘na còla per legir dialògues e tèxtes.
Per achabar aquèu rendut-compte, vaquí la tiera dels estagiaris, aquelos qu’an ben vougut eissuiar los gips, confrontar lo metòde a la realitat d’un aprendissatge.

LIGOZAT Gerard, animator
MARTEL Felipe, animator
ALBERT Jean
ALLARD Maria-Joela
ALLOUIS Alícia
BIAGIONI Catarina
BLANC Élisabeth
GUIDT Danieu
HOURS Tèiric
MARTEL Annia
NOAILLES Marc
PRAT Michèu
ROLLAND Glaudia
SAUBREMENT Joan e Peireta
SIMIAND Estefan
TOURTET Eliana, estagiaria e organizatritz
WEISSLAND Günter

L’òbra se dessenha coma una esplecha seriosa que va comblar una manca grava bòque, dins qu’eira, degun manuau didactique existissia per l’occitan vivarò-aupenc, levat :

la gramatica de Gerard Rolland « l’occitan gavot », C.C.O., 1982

« apprendre l’occitan alpin en vingt heures », per Andrieu Faure, I.E.O. 04-05, 1992,

« aprendre l’occitan aupenc », de Pèire Eiriçon e Andrieu Faure, Espaci Occitan dels Aups, 1998.

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *