Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « La Pastorala dei animaus. », v’es prepauada da la chorma Drapenca dau cors de l’IEO 06, Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…
a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc ! »
La Pastorala dei animaus
Coma cad’an, en país nòstre, au pen dau sap dei Calènas un installa lo Presèpi. Coma cadun, aquesta bèla legenda l’avèm contada ai enfants, pi ai felens e per quauqui vièlhi brancas ai enfants dei felens, siguessiam credents, mescreants ò nega-Bòn-Dieu. Cada còup lu santons l’i van de la sieu istòria repepilhada despí d’ans e d’ans, conoissuda da ment.
Mas jamai si siam pensats que li bèstias que lu acompanhavan ò que vivion emb’elu n’avian da dire au Bambin, a la Madòna e a Jousé, eli finda, en aquesta nuech plena de magia. Alora, aquest’an, emb’ai amics escolans dau cors de Drap, avèm decidat de li donar per un còup la paròla, de li faire parlar per que nen cuentan lu sieus pantais, lu sieus desideris, cen que ne’n pensan dei umans e cen qu’esperan en l’annada que ven.
Doncas siam en la nuech dau 24 de decembre dau temps que Berta sublava e que lo Bòn Dieu avia talhat la sieu marrida lenga ai òmes, sobretot ai fremas, per laissar li bèstias s’exprimir.
Liliana :
Pitt-Pitt la boscarla nen va contar una bèla istoria que si debanèt en lo valon de Massorda : « – Cada sera m’ajoqui sus un tròç de bòsc de rore ficat en lo barri d’un estable dont estàn totplen d’animaus : Lo bòu, la vaca, l’ae, li feas, li cabras, lu cans…e finda de bèstias fèri en defòra. Siáu tant pichoneta Pitt-Pitt ! Mas coma lo conselh animalesc m’a elegida ‘’Susvelhanta Generala’’ devi tenir da ment tot aquesto bèu monde. Prevenguda da l’Estela dei Bergiers qu’un eveniment mai qu’important s’apreparava, ai espiat mai que de costuma. Ai vist lo bòu e l’ae que non volion cambiar lo jas per pas desturbar la Madòna que palholava, pi pus tardi son arribats lu amics…
Loísa : – Frr ! Frr ! Vequí que sensa bosin un gran dugo si paua peantement sus la riba de la taulissa de l’estable : « Dugo ! Dugo ! Bambin, aquestu umans tardòcs an ascendut tant de lumes de toi lu colors d’en pertot que pòdi pus agantar lu garris e li ratetas de nuech. L’i vei un còrno. Vau pas anar a cò de ‘’Optic 3000’’ mi crompar de belicres per lo soleu ! Né ? « O ! O ! ». Serii pròpi vergonhós ! Cauria amurcir aquestu lumes, Bambin. « O ! O ! ». Granmarcí. Frrr ! Frr ! Pi dispareisse.
Choasa e Ricard : Lo bòu e l’ae, aquestu doi inseparables, qu’avian tralaissat « Joana e la marmòta en camin », si reprauvavan en charrant tra elu : Lo bòu : « Que de monde encuei dins aquest estable ! » L’ae : « A ! Pròpi, m’an fach camalar un molon de cauvas que n’ai un mau d’esquina, ti dii qu’aquò ! »
Lo bòu : « Bòn ! Aüra fa ben caud aquí dintre mas siam nautres que fèm l’escaufatge ! Bofa ! Bofa ! Fai coma ieu ! Bofa ! Lo pichon qu’es aquí non si deu refreiar. » L’ae : « Fau cen que pòdi, bofi, bofi. Mas benlèu mi vendrà la bofaïssa ! » Lo bòu : « Anèm, anèm, manda ! Qu’aquesto pichon es tot blanc. Mas sabes tu perqué son aquí aquesto monde ? » L’ae : « Ieu pensi que tot èra comol ò barrat en vila ! » Lo bòu : « As rason, vito, vito l’invencion ‘d’Ariabnb’ per resolver lo crisi dau lotjament ! » L’ae : « Fin finala, sabi pas a quant d’ora s’anerem corcar ! » Lo bòu : « Siás pròpi un ae… T’avisi que duermes de drech ! »
Lo Trufarèu :
– Un can negre cubert de maganhas, d’escondilhon, s’avesina dau breç tra lo bòu e l’ae per dire m’una votz dolenta, rauca, coma un lament : « Perqué, Santa Madòna, siáu negre coma l’ànima dau diau, brut, mieg pelat e plen de nieras, ieu lo can dau marrit bomian ? Cad’an quora Rogier lo ravit a estramordit mon mèstre, pagat da Erode per sagatar ton enfant, mi fa calar la frandacion quora li pessugui lu botèus. N’ai una forassa dei barceladas, alora pantaii d‘ èstre blanc, polit, m’una mestressa bèla e doça coma vos, que mi curberia de baietas e de careças e mi laisseria durmir sus d’un coissin de seda ò … solament, bessai, èstre un bèu can d’aver amic d’un brave pastre ! ». Pi s’escapa la coa tra li cambas s’escondre en la nuech.
Clara : Una solombrina s’esquilha dins l’escurcina : « Non lo dire en degun, Bambin. Volii pas èstre vist ò manco èstre naseat dai mieus cosins, lu cans, aquelu fauçons a la memòria corta. Lo gran marrit lop, mi dion, veètz un pauc ! Gran de segur e bèu tanben, mas catiu ? D’en promier n’ai jamai manjat d’enfantons, son ren que de faulas per faire paur ai pichoi. Era una bòna rason, esquasi, per destrúger la mieu raça.
Alora aüra que siáu aparat da la convencion de Berna, quora veni manjar quauqui bèli feas dei avers, pòdon pas mi caçar. Calia pas començar ! Ooo ! »
Pauleta :
– « Ieu l’anhèu, siáu naissut una setmana fa. Sabi ben cen que mi va arribar, quora pròche de Pascas lo macelier va s’en venir embé la sieu camioneta querre mieus fraires e lu cosins cabrits, coma cad’an, per la sieu pràtiga per lo past de fèsta. Aquesta costuma barbara que es lo remembre dau sacrifici d’Abraam coma cuenta la Bibla ai umans. Alora mi siáu pantaiat, l’autra nuech, que lo monde venguts Vegan, finda lu lops, manjaires de liumes e de fruchas, aurian mandat au bòsc aquesta tradicion e aqueu gust per la carn. Porriam crèisser toi ensems en la patz. Ieu mi senti ben d’èstre un bèu e superbi aret, aqueu que camina en tèsta de l’aver per lo menar sus lo bòn camin. » Bèe !
Fernand :
Un gran bacan cascalha lo presèpi, li plumas volastrejan, qu’arriba ? – « Bònjorn, mi sòni Còco, barjaca la galina embilada ! Mon mèstre lo dion MARIA de nom de maion, esquasi coma tu Bèla Madòna. Per aquesta nuech avii apreparat un beu nido ben doç per lo Bambin, mas l’ae, aqueu testard, non lo vorguèt e aquesto balordàs de bòu si corquèt sus. D’aquí en avant mi vau estabilir en la grúpia per faire l’òu. Cau que aquelu doi compaires si maufidan si mi vòlon escaçar d’aquí que li piterai lo morre e dau mieu ajoc li caguerai sus l’esquina. Vequííí… ! »
Verònica :
Un cat maliciós, la coa ben drecha, s’avesina de Jousé e si fretant ai cambas sieui ditz :
« Mi dion ‘’Failupaur’’, siáu lo caton de la jaïna, ai totplen d’amics aquí : lo bòu, l’ae, li feas, eca… Toi mi laissan corcat pegat contra d’elu per durmir dins lo caud dei sieu pelissas e lo bòn odor de la palha.
Pòdi finda beure un pauc de lach a gratis e mi regali… Miau ! Mas senti ben que aqueli gents, lu mèstres, asperan quauqua ren d’autre de ieu : « Manda Failupaur, bolega, escaça li bestietas ! Bambin deu si sentir quiet ! »
Mrr ! Aquesto Bambin es arribat esta nuech de dont sabi e ja mi fa cagar ! Devi escaçar lu garris e li ratetas cuberti de nieras que li peçugan lo cuòu, córrer darrier dei aucelons qu’ariscan de cagar sus lo breç, agantar li moscassas que si pauan sus lo sieu morre d’angelon… Es preciós aqueu Bambin, sabètz !
Mas ieu siáu las e sobretot vòli pus faire de mau ai amics tant pichins de l’estable, alora encuei fau bus e audi pus ren ! Esperi que tot aquesto monde, que si digon la fòrça pensanta e la gentilessa tanben, si van trovar un linge polit, bessai lo fichù blanc d’aquesta frema assetada dapé dau breç, per aparar lo nisto que sembla lo Messia. »
Aüra vodrii ben que mi sonèsson « Failosòm » ! Viva !
Rogier :
– Cigalon, l’ae de Provença de Margarida, estrac après una tant longa caminada, l’i va finda eu de la sieu lanha : « Bèla Vierge, de portar de fais mi fa pas ren, es la mieu vida, mas seria pròpi ben que la mieu mestressa s’amaigrissèsse un pauc. L’i es vengut un cuòu coma una mastra de manjar tant de raïolas, de sugèlis e de pasta de codonhs. Quora la mi camali ai l’esquina rota e coma m’avesini dau tard de la vida ai pròpi de pena e un jorn, vengut inutile, vodrii pas acabar la vida mieua en saucisson per lo plaser d’aquestu umans que nen garçan mai de poncha-pen en la tripa que nen fan de landas sus lo còl. Iii ! Iiii ! An ! »
Lo Ravit :
– Penduda a un fiu agrapat a una jaina, a sota votz per pas drevilhar lo Bambin, una aranha s’apressa de l’aurelha de Jousé per li dire : « Gran Jousé, tu lo fustier, porries espligar ai òmes qu’una maion ‘mé d’aranhas es una maion sana e que nautres siam pas coma lu diaus dau bòsc que lo si manjan. Alora seria ben que abastèsson de nen picar sus. » Pi zo ! S’escapa lèu lèu e s’en torna dau sieu en una taranhina dins un trauc dau plafond de l’estable.
Joan Nové :
Una pichina polida monina embé una colana de velut roge e quauqui cascavèus si breçòla fins au breç, lu uelhs embarlugats dau Bambin e ditz m’una votz doça :
« Mon mèstre, lo tamborinaire, es ben brave embé ieu, mi soina ben, mi careça, mas n’ai una fora de balar coma una tardòla, d’èstre mieja balorda en causa de la música, de faire de guinhas per que lo monde si rion e de passar tra li gents embé una bóissola faire la lemosina per recampar quatre pítols. Fraires umans, vodrii ben tornar dau mieu, dins la grana gaudina de chedros de l’Atlàs en-là, lo país dau mòro de Carràs. » Pi giscla sus l’esquina de l’ae que si penecava e que sorprés l’i va d’un I- An ! ! e drevilha lo Bambin que si plora.
Joanina :
Un lingostà femèu de Sant Isidòro e son amorós un bèu grilhet dau castèu d’en Bellet, son venguts pròche dau breç per cantar una breçolada au Bambin ! « Sòm, sòm, vene, vene, vene… Sòm, sòm, vene que siás bòn ! » L’ae de marrit imor, drevilhat da la monina, que supòrta ren aquestu grinhaments ronha e vodria ben lu garçar un còup de sòc per lu faire gisclar d’aquí. « Cau pas la ti pilhar cauda com’aquò, li ditz lo bòu per lo carmar, en aquesta nuech cadun si pòu exprimir ! ».
Pi au levant, darrier de la còla de Santa Catarina, lo ciel blanquea, una aureta mai que gelada bufa en valada de Palhon. Lu animaus dau Presèpi s’en tornan a la sieu plaça e si calhan. Es acabada la nuech magica, lu umans si van enauçar. Ren boleguerà !
Mas bessai que l’an que ven…
Obra collectiua de la chorma Drapenca
Decembre dau 2017