Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « La dança de Baròng ò pura la dança dau Kris. » es prepauada da Joan Peire BAQUIÉ, president onorari de l’IEO-06. Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…
a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’òc »
La dança de Baròng ò pura la dança dau Kris.
Dau 13 au 23 d’octòbre d’aquest an auguèri l’astre de faire un viatge a Bali, ísola d’Indonesia dont mai de 80 dau cent de la populacion es indoïsta animista.
Assistèri a la dança dau Baròng, creatura mitica que rapresenta lo Ben e li Fòrças qu’existon sus Tèrra opausada a la Rangda, la regina dei mascas que rapresenta lo Mau. Lu Balinés si pensan que lo Ben e lo Mau cò-existon, l’un a costat de l’autre.
Denant la rapresentacion posquèri anar en li colissas per veire lu balarins que si pintan lo morre e si meton d’afart. Un travalh meticulós que pilha pron de temps denant de si vestir.
La dança comencèt emb’un prelud qu’a degun rapòrt embé l’istòria. Sierve basta d’introduccion.
Au principi de l’istòria doi servents de la regina parlan dau malur dau sieu mèstre, lo prince Sadewa, que serà sacrificat a la Batari Durga, dea de la Mòrt. L’aparicion d’una masca, discípola de Batari Durga, aumenta la sieu anxietat. Mandan querre lo premier ministre.
Ientra lo premier ministre, seguit da la regina, la maire de Sadewa. La regina es destimburlada : deu tenir promessa de sacrificar lo sieu enfant. La masca tòca la regina d’au sieu scèptre magic e la regina trista ven furioa, si bate embé Sadewa e ordina au premier ministre de menar Sadewa au cementeri, dont s’està la dea de la Mòrt.
Mas lo premier ministre que considera Sadewa coma lo sieu fiu refuda d’obedir a la regina. La masca lo toca e finda eu, s’embila. Estirassa Sadewa au cementeri e l’estaca a un aubre davant lo temple de la mòrt.
Lo Dieu Siwa, vestit da preire, arriba e ve Sadewa estacat a un aubre. A pietat d’eu e lo rende immortal.
Ientra sus lo pontin la Batari Durga que vòu la mòrt immediata de Sadewa. Mas vengut immortal, Sadewa es indestructible. La Batari Durga que s’enavisa sus lo còup admete la sieu desfacha. Demanda a Sadewa de la tuar. Sadewa es consent per aquò faire, la tua. La Batari Durga monta au ciel.
Kaleka, la preiressa de la Batari Durga, vòu finda ela èstre tuada da Sadewa que refuda. Kaleka si trasforma en ors per atacar Sadewa. De bada. Si trasforma pi en aucèu gigant, mas ren l’i fa. Fin finala si trasforma en la Rangda, la tota poderosa masca. En aquesta fòrma es tròup fòrta per Sadewa que eu tanben si cambia en Baròng. Luchan totai doi, mas estent que son de fòrça pariera, degun dei doi deven victoriós. Lo Baròng sòna lu sieus discèpolos.
Arriban aüra lu òmes dau Baròng, tenon en man lo sieu ponhal magic : lo kris. Sus lo còup atacan la Rangda que fa de maleficis. Lu discèpolos enmascats si fican lo ponhal en lo piech. Lu òmes son en enquietuda e lo kris non pòu ne lu tuar ne lu ferrir. Arriba lo Baròng que leva lo malefici dei sieus òmes, pi lo prèire que mete fin a l’estat d’enquietuda dei òmes e que lu benedisse embé l’aiga sacrada.
L’espectacle durèt una ora de temps e passèt coma d’incant.
Joan-Pèire BAQUIÉ lo 26 de novembre dau 2019
Credit fòtos : Regina BAQUIÉ