Amics occitans, coma dich, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « Desfidas encara… », v’es prepauada dai sòcis que tenguèron li escomessas presentadi la setmana passada.
Doncas, la desfida de Descauç relevada da la nòstra sòcia Choaseta CLEMENT (Umor Negre. Pas un de mai, pas un de meno), seguida de la desfida de Celina Baquié relevada dau nòstre vici-president Marc WALTZER (Escriure un pichin tèxte d’un vintenau de regas en tres paràgrafos sus lo tema : « Da la mieu fenèstra veï… ») Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…
a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !
Umor Negre
A la partença, siam creats d’una « beluga » d’amor.
La premiera annada, siam la « flara » dei nòstres parents.
Un si fa « escaufar » li gàunhas dau temps de l’adolescença.
Segue un periòdo dont un ren nos « acende »
Pi dins la vintena, un trampina fins a 65 ans.
A 75 ans, un es « rimat ».
A 90 ans, un « s’amurce », es ja cuech
Alora, perqué demandar a èstre « incinerat » ?
Si causisses l’incineracion, serà la tieu « cuecha » darniera.
Mentre que soterrat, auràs una fortuna d’aver un pichin verp dins lo nas.
Choaseta CLEMENT
Humour Noir
Au départ, nous sommes créés d’une « étincelle » d’amour.
La première année, nous sommes la « flamme » de nos parents
On se fait « chauffer les fesses » pendant l’adolescence
Suit une période où un rien nous « allume »
Et dans la vingtaine on « bûche » jusqu’à 65 ans
A 75 ans on est « grillé »
A 90 ans on « s’éteint »
Alors pourquoi demander à être « incinéré »?
On est déjà « cuit » de toute façon !
Si tu choisis l’incinération, sache que ce sera ta dernière « cuite »
Tandis qu’enterré, tu auras toujours une chance d’avoir un petit « ver »dans le nez.
Veni de durbir la fenèstra.
Minga aucèu que subla, lu cans bauban plus sus la còla, da Christini d’amont minga bosin, bessai que lo pòrc es ja mòrt, li vièlhas de l’amic Pelhon gardan plus carrieras en pastrolhant e pura lo banc es totjorn aquí a l’ombra de la crotz sota Ferion. Lo prieu monta pas plus au cloquier faire sonar terinhon, lo monde s’es endurmit, un silenci peant sembla d’aver ganhat la partida. Bessai li fònts ?, l’aiga testarda ?…
Minga veitura que passa ‘mé bosin e odor, ren, degun, lo monde s’es arrestat.
Que si passa ? A cu parlar ? Cu mi pòu dire, mi donar expligacions ?
Non vòli estar solet !
Vòli encara parlar, cantar, destapar li botelhas que fan venir lo rire ‘mé d’amics.
Anar veire Gé e manjar la fricassada d’aqueu petan de pòrc,.
Vòli encara aimar e baiar li fremas,breçar lu pichoi.
Vòli encara anar veire mar, batèus, gabians, flors, neblas,..
Vòli encara escotar lo tron e veire lu lamps d’amont a la cima dau diau.
Vòli encara jugar de mùsica ‘mé l’amic Joan, vòli encara faire cantar en lenga lu pichoi de l’escòla, lu veire córrer, sautar ..
Vòli encara…
Veni de dubir una autra fenèstra, aquela que li dion windows en francés, De l’autre costat lo mieu felen que mi fa viva de la man.
Deman lo monde serà bèu, non ti faire tant de bila…
Marc WALTZER