Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada » E la banda jugava : « Waltzing Matilda » « , v’es prepauada da Rogier Gilli, Sòci de l’IEO-06.
Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…
a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !
Waltzing Matilda est un des chants patriotiques les plus populaires en Australie.
Elle raconte l’histoire d’un swagman (saisonnier) qui ne transporte qu’un baluchon (le tucker bag), une bouilloire (la billy) et une couverture dans laquelle il s’enveloppe la nuit, la fameuse matilda. Ce nom affectueux lui a été donné car elle est le seul réconfort du swagman lors d’un bivouac, après une journée de labeur ou un long périple. Il porte sa matilda roulée, suspendue à son dos où elle se balance (waltzing) au rythme régulier de la marche. Un jour, il capture un mouton près de son campement. Quand le propriétaire arrive sur les lieux accompagnés de la police, le saisonnier saute dans la mare. Depuis ce jour, il hante les lieux.
E la banda jugava : « Waltzing Matilda »
Alora m’an donat un capèu de ferre-blanc E un fusiu, tanben, e m’an fach caminar a la guèrra.
E la banda jugava « Waltzing Matilda » Dau temps que la nau s’aluenhava dau cai Au mitan dei crids de jòia, dei bandieras e dei làgrimas Siam partits per Gallipòli E coma m’en remembri d’aquesto terrible jorn, E coma lo sang tacava l’arena e l’aiga. E coma dins aquesto infern qu’un diía la bàia de Suvla Coma d’anhèus au macèl fogueriam matançats.
Lo turco n’asperava, èra ben lèst Nos dochèt de balas e faguèt plòure d’obùs En cinq minutas nos rembarrèt en infern Esquasi tornat mandat drech en Australia. Mas la banda jugava « Waltzing Matilda » Quora si siam fermats per soterrar lu mòrts. Avèm soterrat lu nòstres e lu Turcos lu sieus. Pi avèm tornar començar coma au principi Em’aquelu que èran encara aquí avèm provat de sobreviure En aquesto monde de fòls, de sang e de fuec.
E mentre dètz setmanas alassanti mi siáu gardat viu Dau temps que dapé de ieu lu còrs S’amolonavan de mai en mai d’autessa. Pi un gròs òbus turco mi mandèt cuòu sobre tèsta E quora mi siáu drevilhat sus lo mieu liech en l’espitau E qu’ai vist cen que m’avian fach aurii ben vorgut èstre mòrt Aurii jamai poscut pensar que l’i èran de cauvas pejor que la mòrt Perqué porrai jamai pus valsar embé Matilda Tot alentorn dins la savana verda, grana e liura. Per si camalar la tenda fa mestier d’aver li sieu cambas Acabat, per ieu, li valsas embé Matilda.
Alora an radunat lu desvantagiats, lu ferrits, lu destropiats Lu mandèron a cò sieu en Australia Lu Cuòus- de-bòsc, lu manchons, lu bòrnis, Lu fòls, aquestu superbi eròes ferrits de Suvla. E quora la nòstra nau a ormejat en « Circular Quay » Ai regarjat dont li mieu cambas èran pas pus. Ai aremercia lo Crist que siguèsse degun per m’asperar Per portar lo crespon, e aver de chacrin, de pietat.
Mas la banda jugava « Waltzing Matilda » Dau temps que nen portavan en avau de la passarèla Mas degun cridava la sieu jòia Èran just aquí per aluchar, pi si son virats. E aüra cada mes d’Abriu m’asseti sus lo peron ( ANZAC Day 25 d’Abriu ) E regarji lu desfilats que passan davant de ieu. E veï lu mieus vièlhs cambaradas, coma caminan ‘mé supèrbia En vivent torna lu sieus pantais de glòria passadi.
E lu vièlhs òmes caminan lentament Lu sieus vièlhs tòtos reddes e adolorits Son vièlhs eròes estancs d’una guèrra denembrada E lu joves demandan : « Perqué caminan ? » E mi fau la demanda pariera. Mas la banda juega « Waltzing Matilda » E lu vièlhs son totjorn aquí Mas cad’an que passa siam de pus pauc en pus pauc numerós. Un jorn pus degun caminerà aquí.
Valsar ‘mé Matilda, valsar ‘mé Matilda, cu vendrà valsar ‘mé Matilda e ieu ? E lu sieus fantaumes pòdon èstre sentits Quora un camina pròche d’aquest estanh, Cu vendrà valsar ‘mé Matilda e ieu ?
Eric BOGLE en lo 1971, revirada da Rogier GILLI
NOS AN ESCRICH :
Jean-Jacques Murat gramerce au Rogier per aquesta fòrça polida e esmoventa destoscada … la ventresca fuguèt trocada dos còps ai Dardanellas a l’un dei mieus grands …
Roger Gilli :Si pòu tanben escotar la version dei Pogues emb’un diaporama de la
batalha. La votz de Shane Mac Gowan, desfonduda, es pròpi esmoguenta. E Viva!
Bernard Gastaldi : Quint texte magnifique.
Per escotar la cançon clicar sus l’imatge ò lo liame :