maire11.jpg

Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « De luench. », v’es prepauada da Magalí Bizot-Dargent, sòcia de l’IEO-06.

Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…


a l’adreça :ribonribanha@yahoo.fr
La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !

De luench
De ben luench
Sòrti de ma caforna
Sòrti e rèsti espantada consternada
Tant de millenaris après
A pas cambiat l’òme
A pas brica evoluit
Pas mai en ben qu’en mau
Es tojorn a la guèrra l’òme
Es totjorn a l’òdi l’òme
Es totjorn tant crudèu per l’òme l’òme
E totei lei colombas
Mandadas per de fremas
Envoladas per d’enfants
Largadas per d’òmes umans
Totei lei colombas
Se fan desquilhar
Just la massuga
Just la lança
Qu’an evoluit!

Magalí Bizot-Dargent

maire11.jpg

De loin
De bien loin
Je sors de ma caverne
Je sors et je suis effarée consternée
Tant de millénaires après
L’homme n’a pas changé
Il n’a pas évolué d’un iota
Pas plus en bien qu’en mal
L’homme est toujours en guerre
L’homme est toujours en haine
L’homme est toujours aussi cruel pour l’homme
Et toutes les colombes
Envoyées par des femmes
Envolées par des enfants
Lâchées par des hommes humains
Toutes les colombes
Se font descendre
Seule la massue
Seule la lance
Ont évolué!

Magalí Bizot-Dargent

NOS AN ESCRICH :

Joan Pèire : Mercé totplen Magalí Bizot per aquesta poesia.
Magali Bizot : Joan Pèire Mercé a tu e a RIBON-RIBANHA qu’es tant important de faire clantir la lenga, de l’espandir coma lo fasètz! E se fague au travèrs de mei poèmas, ne’n siáu encara mai urosa!
Joan Pèire : Magalí Bizot Sabes tot l’interés que pòrti ai tieus escrichs e encara mai a n’aquest poèma en relacion embé lu marrits jorns que vivèm.
Françon Dalbera : Es pròpi una bèla poèsia Magalí
Magali Bizot : Mercé Françon Dalbera

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *