quinoneblas.jpg

Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « Tristessa. », v’es prepauada da Crestian DESRUMEAUX , secretari de l’IEO-06.

Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…


a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !

Tristessa

Un gran soleu negre es calat sus la vila
De nèblas de tristessa an envaït lo ciel
Lu aucèus son partits viure en d’autri valadas
Li gents dins li carrieras an lo morre chagrinat

L’ària irrespirabla rende li gents malauts
E en òrdre costrech , toi, plegan li parpèlas
Lu metges sensa relàs, escrivon d’ordonnanças
La pilula màgica, doi per jorn, sensa fauta.

Dins la forèst es mut lo cant dei calandras
Lo monde s’es agantat dins lu rets dei potenças
L’argent guida lu rics embé esfrontaria
E la soleta que canta es la Tanta Chiqueta

Lo deble, paure mesquin , totjorn plega l’esquina
Lo ric, lo maufatan, regarderà au sieu
Fins tant que lo pòble furiós si rebellerà
Per una vida dòça, sucrada coma de mèu.

Crestian DESRUMEAUX

quinoneblas.jpg

Tristesse
Un grand soleil noir est tombé sur la ville,
Des nuages de tristesse ont envahit le ciel
Les oiseaux sont partis vivre dans d’autres vallées
Les gens dans les rues ont le visage sombre.

L’air irrespirable rend les gens malades
Et en ordre serré tous vont vers la mort.
Les médecins sans cesse écrivent l’ordonnance,
La pilule magique, deux par jour, et sans faute.

Dans la forêt s’est tu le chant de l’alouette,
Le monde est attrapé aux filets des puissants
L’argent guide les riches avec cynisme
Et la seule qui chante c’est la dame à la faux

Le simple, pauvre homme, plie toujours le dos
Le riche, le malhonnête, regarde à son profit
Jusqu’au jour où le peuple en furie se rebellera
Pour une vie plus douce, sucrée comme du miel.

NOS A(N) ESCRICH :

JPB :

Aremercii Crestian per lo sieu travalh d’escritura qu’ameritava un Ribon-Ribanha per eu solet.
Françoise Dalbera :
Canti per tu l’amic, solet mot que pòdi encara dire , l’ària mi manca per respirar … Alan Pelhon

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *