RIBON-RIBANHA

Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei titrada “A prepaus d’ortografia clàssica e nòrma clàssica” v’es prepauada da Joan-Pèire BAQUIÉ, President de l’IEO-06.

Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…

a l’adreça :
ribonribanha@yahoo.fr
“La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !”

A prepaus d’ortografia clàssica e nòrma clàssica

L’ortografia clàssica (ò grafia clàssica) es un eritatge de l’ortografia latina, es naissuda un pauc denant l’an 1000 emb’ai premiers documents escrichs en occitan.

La nòrma clàssica s’es desfolopada a comptar dau 1935 embé la gramàtica de Loís ALIBERT que s’es apontelat sus l’ortografia dei trobadors en l’adaptant a la lenga moderna. Embé la creacion de l’Institut d’Etudis Occitans (IEO) creat en lo 1945, la nòrma clàssica s’es espantegada sus l’ensems de l’espaci occitan. Despí lo 1996 es lo Consèu de la Lenga Occitana (CLO) que gerisse la nòrma clàssica.

Au jorn d’ancuei , 80% dei escrichs son realizats dins aquesta grafia. Cau saupre qu’existon d’autri grafias, que co-existon embé la grafia clàssica :

– la grafia dicha « mistralenca » que de fach es estada imaginada per Josèp ROUMANILLE, editor de Frederic MISTRAL (existe sobretot en Provença e País-Niçard),
– la grafia de l’escòla dau Pô en li valadas occitani d’Itàlia,
– la grafia dicha “bonaudiana” (Pèire BONNAUD en lo 1973) en Auvernha.

Lo meriti, de la grafia dicha classica es d’èstre pan-occitana es a dire que si pòu legir sus tot l’espaci dont si parla la lenga d’òc :

– lu 32 departaments dau territòri francés,
– li 12 valadas occitani dau Pimont italian,
– lo Val d’Aran en Espanha.

Es una grafia unitària, mas pas uniformizanta que respecta lu particularismes de cada parlar. A tanben lo meriti de permetre de legir mai aisidament de tèxtos en occitan, despí li originas fins au jorn d’ancuei.

La grafia mistralenca, si vòu fonetica, es largament inspirada de l’ortografia francea segon lo principi que li letras prononçadi son li soletas marcadi, aqueli que lo son pas apareisson pas (marcas dau plurau, infinitiu dei verbos, terminason dei participes passats,…) : d’aquí una multiplicitat d’escrituras que fan apareisse la diversitat dei prononciacions e dei fòrmas locali.

Es pas una ortografia unitària. Dona pas l’idèa d’una unitat prefonda de la lenga d’òc, maugrat la varietat dei grands parlars regionals. Cau saupre que lu Felibres, fòra Provença l’an abandonada per l’ortografia clàssica.

Sensa ientrar en lu detalhs dei grafias, per exèmple per lo mòt « lach » (lait : en francés) escrich en grafia clàssica si porrà legir « lach » se siatz niçard e « la » se siatz provençau. Es una ortografia etimologica.

La grafia mistralenca escriurà lu doi mòts de doi manieras diferenti : « lach » (en niçard) e « la » (en provençau), embé la confusion sempre possibla embé l’article definit feminin « la ». A l’encòntre lo « ch », despareissut dins « la » s’atroverà dins lu mòts de la sieu familha, ortografiats « lachié » (laitier) ò « lacharié » (laiterie)…

A l’IEO-06, s’utilizam la grafia clàssica, convidam lu nòstri sòcis de conóisser au manco li doi grafias clàssica e mistralenca.

Per nautres, qu’avèm de liames emb’ai 30 seccions departamentali de l’espaci occitan, emb’ai associacions amigui e/ò afrairadi, aquesta maniera d’escriure es aquela qu’afortisse la comunicacion e permete de legir e d’acapir lu autres dialectes de la lenga d’òc.

Joan-Pèire BAQUIÉ