Cara amiga, car amic,
Es embé grand tristum que vos assabentam de la despartida de Maria Tarbouriech.
Maria la rescontreriam a l’Escola Occitana en Provença. Era quauqu’un que nos avia agradat per la sieu simplicitat, la sieu jòia de viure, li sieu conoissenças dei plantas e dei aubres fruchiers. Engenhairitz agronòma a Gap-Charança avia travalhat en aquest vergier conservatòri.
Era una amiga de la cultura occitana e la sostenia au dintre dau Conselh Regional.
Nos escrivia de temps en autre per dire li sieu accions a favor de la proteccion de la natura.
Asseguram la sieu familha de la nòstra amistat en aquest moment tras que dificil.
A si reveire en lu camps gerps ò au mitan dei galaxias.
Fòto : En òst de 2004 Maria a l’estagi de lenga e cultura occitana a Gap. Animava amb Joan-Loís Le Gall un atalier “sortias botanicas”. Aussava fierament e joiosament la bandiera occitana.
Gap / Occitània, lo vendres 11 de janvier de 2013
Erás una femna simple e polia,
Joiosa e conviventa,
d’una granda umilitat,
tant plasenta e simpatica.
Lo sorire de tos uelhs clar,
E la doçor de ta votz
Adusian la bòna umor
A tos amics, a tos parents.
Vengüa dau tieu Lengadòc
N’aviás de la lenga la chalor,
La clartat e la color.
Amb tos amics aupencs
Siás totjorn istaa doberta
E joviala e benvolenta.
De Charança e dau Cairàs
Dau Devorui, de la Valèia,
Coneissiás totas las flors.
Amavás las meravilhas
Qu’adusia chasca sason,
Las floretas ròsas dau merze,
Las ensaladas de totas menas,
Las baas de l’argosier,
De l’aisera, de l’amorier
Avián per tu ges de secret.
Ta natura era la bòna,
Aquela que nos sauvará.
Nos chaudrá seguir ta rota
Que chaminavás totjorn drech.
La rectituda de ta vita
Ta bela generositat
Ta simplicitat,
Ton umanitat,
Ta tant bela umilitat
E ta granda onestetat
Nos mostran la dralha de seguir.
A Dieu, Maria,
Dire que nos vas mancar,
Es luenh de la veritat.
Agacha-nos dau paradís
Conselha-nos, consola-nos,
E laissa-nos l’esper
De te rejónher au grand prat verde.
Micheu PRAT.