Per tornar ai exercicis : http://ieo06.free.fr/spip.php?article4597

Travalh sus lo verbo 1 : LI CORRECCIONS

1 – Conjugatz lo verbo èstre au present de l’indicatiu :

Ieu, siáu en retard. Tu, siás en cors. Eu, es a cò de sa maigrana. Ela, es dins l’òrt. Nautres, siam a la pesca. Vautres, siatz en vacanças. Elu, son a taula. Eli, son dau sartre.

2 – Reviratz en niçard :

Siáu en lo bòsc. Siás en viatge. Es en veitura. Es au masaguin. L’ega es a l’escueria . Lu caçaires son sus la còla.

3 – Conjugatz lo verbo aver au present de l’indicatiu :

Nautres, avèm d’amics. La galina a de polons jaunes. Lu pichoi an una bèla escritura. Tu as frei. Vautres, avètz caud. Ieu, ai un fraire.

4 – Reviratz en niçard :

Ai una bòna santat. As un cat negre. A li mans neti. Li feas an d’anhèus blancs. La rateta a le morre ponchut. Avètz una bèla escritura. Avèm una pitafiga.

5 – Conjugatz lu verbos en « ar » au present de l’indicatiu :

Crestian caressa lo sieu can. Lu ciclistas puan per arrivar a la cima dau còl de Braus. Nautres, endevinam la veritat. Vautres, jugatz ai cartas. Ieu, subli. Li aurelhas mi sossoronean. Tu, manges un pan banhat.

6 – Reviratz en niçard :

Barri/Clavi la pòrta. Acabes lo tieu travalh. Destapes una botelha. Escotam un CD. Viratz la ceguinhòla. Cantan en un còro.

7 – Conjugatz lu verbos en « ir » dau segond grop au present de l’indicatiu :

Ieu obedissi a la lei. L’aucèu bastisse lo sieu nido. Vautres, emplissètz lu gòtos. Elu, avertisson la familha. Tu, causisses la mai bèla dei flors. Nautres finissèm l’exercici de niçard.

8- Reviratz en niçard :

Lu pichoi obeisson ai sieus parents. Lo murador bastisse lo barri de la maion. Avertissètz denant de despassar. Causissèm un vestit per sortir esto sera. Finissi de manjar la còca dei rèis. Emplisses li botelhas de vin.

9 – Conjugatz lu verbos en « dre » dau terço grop au present de l’indicatiu :

Ieu, rendi la moneda ai pràticas. Madalon estendre la bugada au soleu. Tu, vendes d’òus. La veitura de corsa perde d’òli sus la rota. Nautres, desfendèm la nòstra lenga. Vautres correspondètz per corrier electronic sus la telaranha.

10 – Reviratz en niçard :

Rendes servici a un amic. Finissi lo tablèu e lo vendi. La bugadiera estende lo linge/la bugada sus l’èrba verda dau prat. Perdèm au cambi. Correspondètz per letra. Desfendon lo sieu emplec.

11- Remplaçatz lu ponchs sigue per lo verbo èstre a l’imperfèct de l’indicatiu, sigue per lo verbo aver au meme temps :

Ieu, èri a la fèsta de Drap e avii envuèia d’anar sus la jòstria. Tu, ères au tieu e avies de travalh. Eu, èra en retard dijòus passat e avia mancat una partida dau cors. Nautres eravam embilats e aviavam tòrt. Vos aviavatz ja una bèla escritura dau temps qu’eravatz pichon. Elu èran sus lo cubert de la nòstra maion e avian de lordinhas.

12- Metre lu verbos tra parentesis a la premiera persona dau singular, ai temps que convenon.

Ièr pressavi lu vestits, aüra lu ordoni. Dimècres seuclavi li lachugas, ancuei aigui. ‘Sto matin èri malaut(a), aüra mi senti pus ben . Totara si plorava, aüra canta. Ancuei avèm la veitura, ièr èri en pana. L’i a gaire capissii pas lo niçard, aüra lo parli.

13- Reviratz en niçard :

Lo caçaire tirèt, la perdís batèt dei alas e tombèt en lo boisson. Levèri/Arecampèri li pinhas. Segueriam lu tieus boai consèus. Cantères un refrenh entraïnant. Lo can rompèt la cadena partèt a l’aventura. Lu sòcis dau còro escotèron la cançon pi la cantèron. Amurceriatz la làmpea.

14- Reviratz en niçard :

Emplisseràs lo camion d’arena. Aurai una bòna paga. Serà felicitat dai sieus companhs. Lo peis mordrà au mosclat. T’enaviseràs dei consèus dei tieus parents. Vos agraderà la campanha. Faràn cen que porràn. Aurem paur de pilhar frei. Denederà coma un peis.

15- Inventatz un texto dont lu verbos seràn au futur de l’indicatiu :

Aqui caurà asperar la rentrada de setembre per li correccions individuali !

…………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………
16- Reviratz en niçard :

La saeta a desfondut/desfondèt lo cloquier de la glèia. As corrut sus la pista de l’estadi. Tanta Teresa avia mes una toalha blanca. Quora aurem mesclat li cartas, li despartisserem. Quora augueriam amurcit la làmpea, nos corqueriam. Li filhetas son anadi/anèron si passejar. Lu viatjators avian asperat lo tren una ora e mieja. L’enfant avia soguinhat a la sieu maire e avia dich quauques mòts. Quora lu menaires auguèron menat lu bus au garatge, si recampèron au sieu.

17- Metre a la forma negativa.

Bevi pas/Non bevi d’aiga gelada. Estorniqui pas/Non estorniqui fòrt. Deves pas/ Non deves estendre la tieu bugada. Sortirai pas/ Non sortirai au calabrun. L’òme tremòla pas/Non tremòla sus la branca. Lu cans baubèron pas/non baubèron quora lo sieu mèstre se’n tornèt au sieu. Sòrti pas/Non sòrti jamai en familha. Li veètz pas/Non li veètz clar.

18- Conjugatz lu verbos « voler, culhir, sortir » au present de l’indicatiu
(mèfi ! : son de verbos a alternança vocalica) :

Voler

Vòli, vòles, vòu, volèm, volètz, vòlon

Culhir

Cuelhi, cuelhes, cuelhe, culhèm, culhètz, cuelhon.

Sortir

Sòrti, sòrtes, sòrte, sortèm, sortètz, sòrton.

Per tornar ai exercicis : http://ieo06.free.fr/spip.php?article4597

JP Baquié-IEO 06
NOS AN ESCRICH :
Yves Saramito: Mi plas lou verbo

Joan Pèire : Yves Saramito Es lo verbo que fa la lenga !

Yves Saramito: Joan Pèire ieu ai jamai enpara lou verbou parli couma li vieil parlavou en lou tems ma es ver qué per escrich mi ven à mau

Cyril R. Vergnaud : plan mercés!

Bernard Gastaldi : Foarça instructíu
Ai gaire fach de fautas à despart de mots ò verbi tipicament nissards.
Per exemple
Fedas / feas
Puejan / puan
Aviáu / avii
Ecc.

Bernard Gastaldi : m_agrada-2.jpg

Patrick Bertaina : Vau lo faire.

Jean-Jacques Murat :
1. voudriáu indicar que coma siáu jamai tardier pòdi èstre que de plus que perfect
2. van pas au bòsc lei niçarts, son pas de corcossons
3. dau temps que l’un a freg d’autrei an caud, te disi pas lo socit per reglar la climatisacion …
4. amb toei lei gòts de fin d’annadas que s’alestisson, anem l’ausir mai d’un còp « santat »
5. vòli pas agantar lei nieras dau can de Crestian, pas jamai lo careçarai
6.  » …un quand vènes, douei quand rèstes e tres s’en còup as parti … » (aubado gavoto – Peire Pascal)
7. lei gòtos lei vuji avans de me planher …
8. se lei pichins niçarts escotavon sei parents, serián d’excepcion
9. amb la carta blua ges de socit amb la moneda
10. fai beu temps que tanta Joana a crompat un seca-bugada …
11. es pas perque se ditz que davalan de la monina que me vau pendolar an aquelei ponchs de suspension
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18: conèisse que lei 11 titulars, lei remplacaires m’en garci !

Andrée Cesarini: Aven toujou cauca ren a empara
Patrick Bertaina: Lo present va ben, lo passat anava mens ben e lo futur anerà pus ben!

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *