Despí quatre ans, lo mesadier coarasier “Sota Ferion”, presenta d’articles en occitan niçard : editorial bilingüe, pichin lèxico niçard, istòrias e cançons en lenga, e n’en passi. Ancuei una novèla demanda nos vèn de la redaccion d’aquest jornal ” aller plus loin avec le Niçois, en proposant des petites phrases de la vie courante” . Saludam aquesta novèla demanda que va en lo sens d’una socialisacion e d’una reconquista de la lenga. Encoratjat da Pèire BRECHET autor de “Comunicar en occitan provençau” si siam pensats d’utilisar lu mòts, li expressions e divèrs idiotismes dau niçard per metre tot aquò au servici de la demanda sociala. Sus lo jornal si porrà pas tot metre, que siam limitats per la chifra dei caractèrs, mas cadun porrà completar e mandar au site li expressions sieui per fin de completar lo subjèct tractat e faire òbra comuna. Vos arremerciam.
Comunicar en occitan niçard / Communiquer en occitan niçois (28) : La colèra, l’ira, la bila. La colère.
La colèra, l’ira, la bila. La colère.
Sinonimes de colèra : L’emportament/l’achiment (a l’Escarea), l’enaspriment (m.), lo furor, la fúria, la ràbia. Familiar : la ronha. – Leteràri : la colèra, l’ira. Synonymes de colère : l’emportement, l’exaspération, la fureur, la furie, la rage. – Familier : la rogne. – Littéraire : le courroux, l’ire.
Biscar. Bisquer.
S’enrabiar. Se mettre en fureur, s’enrager.
S’embilar. Se mettre en colère, être furax.
Es montat (-da) sus la sieu figuiera. Il/Elle est monté(e) sur ses grands chevaux.
Es vengut (-da) verd(-a) de colèra. Il/Elle a vu rouge.
Es enrabiat (-da) ! Il/Elle est furax !
Mi fas venir cabra.Tu me rends dingue.
Mi rompes li tantiflas. Tu me casses les pieds.
A fach un estampèu/escàndalo. Il/Elle a fait un esclandre.
Aquò li a fach venir la ràbia. Ça l’a mis en colère noire.
Vai pintar de gàbias. Va voir si j’y suis/ Va peindre des cages.
L’a mandat (-da) au diau. Il/Elle l’a envoyé(-e) au diable.
Un escàndalo. Un esclandre.
Li a petat lo tròn. Il/Elle s’est emporté(e).
Vuar d’òli sus lo fuec. Verser de l’huile sur le feu.
La paciença m’escapa ! J’en ai plus qu’assez !
Mi conoissi plus ! Je suis hors de moi !
N’ai pron ! J’en ai ras le bol/par-dessus la tête !
L’a mandat au diau ! Il/Elle l’a envoyé(-e) au diable/ se promener/ se faire voir !
Li a petat un plomb (b : p) ! Il/Elle s’est emporté(-e).
Capon de bòn dieu ! Putain/bordel ! (Il n’y a pas de correspondance exacte à ce juron qui exprime la colère.)
Proverbis / Proverbes :
La bila d’ancuei la cau gardar per lo lendeman. Il faut garder la colère d’aujourd’hui pour demain.
Aver una dent de lach còntra quauqu’un. Vouloir du mal à quelqu’un, conserver de la rancune ou de la haine cachée. (C’est que vous avez une dent de lait contre lui. Molière, Malade imaginaire.)
Cu es bilós, es amorós. Celui qui est en colère, est amoureux.
Colèra, ni plors, garisson dolor. Ni la colère, ni les pleurs, ne guérissent la douleur.
Colerós coma un Alemand. Coléreux comme un Allemand. (Querelle fondée sur un peu de sujet, facile à apaiser)



Aquí un pauqueton de vocabulari provençau sus lo tèma de la colèra :
* S’encanhar, s’emmaliciar, s’amaliciar = se mettre rn colère, s’irriter.
* S’enverinar = s’envenimer, s’irriter.
* Aver la malícia, lo sacrebieu, la lanha = être en colère.
* Far venir lo sacrebieu = mettre en colère, faire monter la moutarde au nez.
* Si faire de sang bolhent = bouillonner de colère.
* La tremontana mi pren = la colère me gagne.
T’arremercii Jaume per aquest apondon que completa ben l’article. Per aquelu interessats, vos remandi tanben au libre de Pèire BRECHET autor de “Comunicar en occitan provençau”.