– Lo qué de Nòu ? (Cadun ditz cen qu’a viscut en la setmana)
– Coma lo diètz en niçard : L’affaire dont il m’a parlée est très délicate et il vaut mieux ne s’y pas mêler.
– Dictada (pichina)
– Tema dau jorn : Carneval … mandatz-mi finda una fòto). Pensatz d’utilizar per lu tèxtes, lu diccionaris, li gramàticas e tot cen que pòu ajudar sus lo malhum.
Participèron au cors 12 sòcis : Crestian, Joan-Pèire, Marido e Rogier, Crestiana, Jouseta, Quiquí, Rogier Gilli, Choaseta e Gerald, Robèrt Pittin, Françon, e una amiga Facbook : Lna d’En Haut..
– Lo qué de Nòu ?
Choaseta : Vaccin au teatre de verdura
Esta setmana sigueriam vaccinats ! Gerald siguèt convocat dijòus e ieu dissabta entre 16H30 e 17H .
A l’aculhiment l’i an fach emplir une fuelh d’informacion. Pi, aneriam nos assetar davant dèstre sonat per grop de 6. Un fes la vaccinacion acabada, aneriam dins una sala de repaus durant 15 minutas. Pì , partiriam embé una atestacion per la 2da vaccinacion vèrs lo 20 de Febrier. Tot lo personal siguèt aimable.
Crestiana : ‘Sta setmana siáu anada a lʼespitau de Niça par una consultacion. Ai pilhat lo tram e coma lʼai laissat au terminús, ai crosat lo foguista que sortia de la cabina. Li ai dich : “ Merci monsieur”. Sʼes arrestat, pròpi estonat en diguent: “ Es lo premier còup que mi dion aquò.” Si siam fach un soguinhe e cadun es partit dau sieu costat. Mas totun, en montanha, quora si cala dau carri, si ditz “Mercí” au foguista e “au revoir” ai passagiers que s’estàn. Bessai que siam dins un autre planeta … una que lo Pichin Prince a pas agut lo temps de visitar.
JPB : Diménegue anèri visitar una expausicion d’Art per Carriera (Street Art), d’Art Populari (Pop Art) d’Art contemporan au 8 carriera Antòni GAUTIER dins lo quartier dau Pòrt. Una dotzena d’artistas l’i son mes en valor. Pensèri au « Qué de nòu ? » de Crestiana e dau Pincilhòt. Ren da veire emb’ai dessenhs d’Antòni de Saint Exupéry mas cadun porrà si faire una idea…
Jouseta : Après lo vent qu’a bofat talament fòrt dimenge passat, siáu annada au cementeri per gachar si ges de pòts avián estats desvirats sus la tomba de la mieu familha.
N’ai profichat per li faire una pichina passejada coma m’arriba de còps que l’i a. Encuei ai percorrut d’alèias onte si tròban lei tombèus lei mai vièlhs, de monuments grandas semblablas de capèlas, ambé de noms d’ostaus ben conneissuts dei grassencs, noms de notables, de perfumaires, de gents de la gròssa.
Ai descubert ambé suspresa que la majer part son dins un estat que fa pietat, coma abandonadas. De còps lei pòrtas cledadas son destrantalhadas e si ve dedins. Una semblava meme un bordilhier. Dins una autra restavan doei grands retrachs sota veire d’un òme e d’una frema e un prega-dieu rot. Lei datas dei darniers mòrts èran ais alentorns deis annadas 1860-1870.
M’a fach pena e m’a fa chifrar a la nòstra condicion umana.
Elena : Per Calènas, ai adoptat una pichina rateta blanca en una associacion per lu animaus. L’ai nomenat « Mimòsa ». Durant lo jorn, la laissi viure en libertat en maion. E ela aima totplen la sieu libertat. Mas lo sera, la meti tornarmai en la sieu gàbia per la nuech. Coma aima totplen la sieu libertat, vòu sortir de la gàbia. E aquela dimenjada a trovat coma sortir de la gàbia ! Alora ai deugut crompar una autra gàbia embé de barrons encara pus pichins. Aüra pòu pas plus sortir de la gàbia…
Marie-Do : Aquesta setmana que faire ? Un pauc de cordura bessai.
Ai una piata qu’auguèri a 4 ans, per ieu es la premiera piata que mi remembri una « Bella » que non si pòu rompre. La metèri sus lo mieu liech, toi lu enfants juguèron a la devestir, a la deberrir : mas lu berris non deberrèron ! La paura resistèt es totjorn aquí. Mas lu vestíts son vièlhs. Mi siáu messa a la cordura : embè lu sieus vestits faguèri lo patron per copar una faudilha roja e una vida blanca e laugiera ; travalhèri una mieja jornada ma siáu contenta, es bèla la mieu piata que a esquasi lo mieu atge. Regarjatz la fòto.
– Coma lo diètz en niçard : L’affaire dont il m’a parlée est très délicate et il vaut mieux ne s’y pas mêler. L’afaire que m’en a parlat es totplen delicat/espinós e vau pus ben de non s’en mesclar
– Dictada (pichina) : « Cu va au molin, s’enfarina ! » Es totjorn estat coma aquò, e non l’i podem chanjar ren. Es milhor ensinda ! Didier LANTERI in Antò PITURINA p.91 éd. Patrimoine et Traditions Brigasques.
– Tema dau jorn : Carneval
Marie-Do : CARNEVAL
Quora èri pichina mi plasia de balar : lo Carneval èra l’ocasion de sautar e balar en vila.
Dau temps que Berta filava per Carneval non l’i èran de palissadas qu’escondion l’escòrta e si podia anar sus l’avenguda de la Victòria per veire lu carris, li gròssi tèstas que venion pròche per faire rire ò paur, li cavalcadas (n’i plus aüra) èran de bèli dònas, jovi vestidi embé de raubas dai colors vivi e de volants, assetadi sus de cavaus. Calia faire mèfi de non jetar de confetis sus li pauri bèstias. Li gents mascaradi podion caminar e sautar en música au mitan dau camin.
Ma maigrana qu’avia d’imaginacion e totplen de gaube, mi cordurèt un deguisament ; avii cinc ans. Faguèt un capèu negre en satin embè 2 aurelhas blanqui que tenian drech embé de ròdols metalics, una faudilha facha de toplen de sòls de tule cuberts de satin blanc e doi gròs botons negres. Metèri de colants negres e de cauçuras en satin blanc. Eri minhoneta !!
Mas que plasir de balar e sautar embè la mùsica qu’audèri de luenh. Ma maire mi contèt que li gents tengudi a bàdia de veire una pichina rateta uroa e soguinhanta li demandavan de pilhar de fòtos : fiera, pilhavi la paua embé lo mieu plus bèu soguinhe. Cresi qu’ensida partèri au Japon !!
Jouseta : Lo carnaval dei bofetaires.
Vos parlarai aquí d’un carneval qu’a ren de veire embé aquelei de Rio, de Dunkerque, de Niça ò d’en pertot dins lo monde. Vos parlarai d’un carnavau popular, sensa pretencion, bòn enfant mai qu’es ben ligat a l’origina d’aquesta fèsta, a sa simbolica, a son rapport estrech ambé lei cresenças vielhas relativas a la Natura.
A Grassa, dins un masatge que si sòna » Lo Plan de Grassa « , s’es creat, dins leis annadas setanta, un grop folcloric » Lei Baisso Luserno « . Per Carnaval, aquest grop vòu si demarcar e tornar prendre quauqueis vièlhas costumas coma la tradicion dei » Bofetaires « . Anatz comprendre.
Per aquesta annada, an ja mes son anonci sus Internet per lo 9 de març, que ditz :
» Reservatz vòstra camisa de nuech e venetz faire lo charivari dins lei carrieras dau vilatge a comptar de 15 oras. »
Per l’i anar, sufise d’envergar una camisa de nuech blanca, una braieta blanca, un bonet de nuech blanc e subretot d’aver un bofet de chaminèia dins lei mans. Li metre de farina dedins per espargar tota personna qu’es pas desguisada. Ansin lei victimas se retròban enfarinadas dei pès a la tèsta e pòdon participar a la « Dança dei bofets « , que lo bofet a per mission de caçar lei marrits esperits e d’ensuflar de fòrças nòvas a la Natura endurmida, per promòure la fertilitat de la tèrra.
Lei dançaires arriban en goeijant e en bofant au cuòu de son cambarada de davant. Li arriba tamben de bofar sota lei raubas dei filhas ( ben segur tojorn per la fertililtat ! ). S’arrestan per cantar :
» Siam una banda de brava joventura,
Avèm un grand fuec que nos brutla.
Si siam imaginat, per lo faire passar,
De prendre de bofets
Au cuòu si fa bofar.
Se lei bofets son rots,
Lei farèm adobar.
Si avèm ges d’argent,
Pagarem l’an que ven. »
Cantan quauqueis coblets puei van recomençar un pauc mai luench, acompanhats per lei galobets e lei tamborins, pontuats per de còps de trombon. Lei figuras de la dança, talas que espiralas, enrotlaments, enceuclaments,….son de simbols. Parier per lei cascavèus que son estacats ai cavilhas dei balaires.
Apres son jutjament sus la plaça publica, Caramentrant es cremat e si dança a l’entorn dau manequin dau temps que lo malastre si consuma. Puei si manja de gansas e si bèu de vin dau país.
» Carneval es mòrt,
Choc com’un pòrc.
Aviá begut tròp de vin,
Li an talhat lo pistolin. «
Rogier Gilli : Caramentrant
Normalement carneval, que sigue a Niça, Rio, Binche e tant d’autres en lo monde, s’acaba lo març-gras. Mas aquí en país gavòt, l’endeman mècres dei icendres, en lo Poget de Teniers l’i es una manifestacion que si menchona dei comandaments de la glèia.
Après lo calabrun, dins un ambient musical, enfumat dai fuecs de Bengala e dai mortairets, sota lo lume pale dei lanternas, d’òmes vestits de lançòus blancs, la cara enfarinada s’en van en procession per plaças e carrieras. Cridan, balan e cantan de cançons que la morala crestiana repròva, menats da un ‘’avesque’’ vociferant, la cròssa en man e la mitra de travèrs sus lo suc.
Pantomina dei’’caramentrants’’que si debana despí lo principi dau sègle vint : lei Combe (pas lo nòstre Gilbe), que comemora li garolhas après l’aplicacion d’aquesta lei de desseparacion de la glèia e de l’estat.
Tot aquò s’acaba dins lo pesquier de l’aiga ben fresca per lu mai ardits e per toi alentorn d’un gran taulier per si faire petar una bòna escudèla de tripas embé quauqu gòtos sensa moderacion.
Estranha tradicion né ?
Françon : Carneval a l’escòla mairala
Quora èri magistressa Carneval èra un tèma totplen ric per faire d’activitats diversi que s’acabavan per una fèsta dins la cort de l’escòla.
A passat temps lu escolans de Niça podian partecipar a la premiera sortida de Carneval embé un passa-carriera, de fanfaras, de jugaires de pifres de l’escòla dau Pòrt.
Carneval èra l’escasença d’emparar de cants en niçard coma « Pimpé » ò « Adieu Paure Carneval « .
Travalhèri embé l’ajuda dau libre de Malou Ravella : Mais où est donc Carnavaline ? Es lo rei Carneval qu’a perdut la sieu filha e que demanda au Palhasso, au Babau, a la Ratapinhata : « Non avètz vist una pichina filha tant brava ? « Lo libre es estat illustrat da J.M Eusebi.
Partent dau libre èra possible de s’inspirar dei illustracions per rapresentar lu personatges embé de pinturas.
Lu enfants podian emplir lo palhasso de papier jornau, decorar un lançou per faire sautar lo palhasso .
La toca èra de si mascarar embé de vestits donats dai parents e d’accessoris fabricats coma de capèus ò de màsqueras.
Lo jorn vengut , lu enfants faían la batalha de confetis, de farandolas e per acabar avian drech a de pastissons, de ganças, de bevendas.
Aqueu moment de l’annada plasia ai pichoi en general mas lu mai pichins avian paur e venion s’assostar pròche de la magistressa.
Aquò mi remembra un sovenir personau : quora anèri a Niça per veire Carneval, da pichina, faguèri un moment de marrits pantais après la sortida.
Choaseta CLEMENT : Lo Carnaval de Binche
Lo carnaval de Binche en Belgica es reputat e classificat au Patrimòni oral e immaterial de l’Unesco.
Si debana dau temps dei tres jorns gras. Si descuerbe de personatges marcats e de passa-carrieras originals.
Lo « Gille » es lo personatge lo mai chelebre dau carnaval de Binche.
Lo jorn dau Març-Gras, un milierat de Gilles percorron li carrieras de la vila au son dei tambaus, dei trombetas, tubas, bugles, clarinetas e cresta-pòrcs.
Lo vestit die Gille ven d’un personatge que s’inspira de la comèdia del arte. Es parat de 150 motius, blasons, coronas, estèlas, drapèus ai colors du drapèu belgo.
Cada Gille pòrta a la talha una taiòla embé 7 ò 9 pichini campanas e un cascavéu sus lo piech per remembrar li sonalhas. Lu sòcs son en fusta de píbola. Lo capèu de plumas d’estruç pea de 3 à 4 quilòs. La màsquera de ceira si pòrta lo matin dau Març-Gras, lo cavanhòu emplit de portegals si pòrta l’après-miegjorn. Lu Gilles lancan 30 à 40 quilòs dins la fòga que fa una batalha.
A 8 oras dau sera, lo passa-carriera ai lutz e rondas s’es acabat per un fuec d’artifici.
Crestiana : Quora èri pichina, a Niça, non mi menavan a Carneval (coma anavam jamai en riba de mar). Li siáu anada per lo premier còup ʻmé lu escolans de Lièusola 2000 (quora lo podiavam encara faire). Lʼacademia avia mandat un carri lʼaprès-dinnar per nos menar a Niça. Aviavam manjat au Flunch de Carrefour e mes li mascaradas. Eravam mascarats en un estròp de motons ʻmè de serentas e un lop… Siam passats dins lʼavenguda Joan Medecin, avèm fach lo torn de la Plaça Massena e balat una pichina dança emparada per aquesta occasion. Avii paur di perdre un escolan e ʼmé lu parents li aviavam estacat per quatre ʻmé un ruban. Cadun ne’n gardava quatre. Aviavam ja de consegnas per lo plan vigipirata. Siam remontats a lʼestacion ʻmé la nèu e arribats a mieja nuech. Eravam un pauc mats mas lu enfants èran contents. Alora !
JPB : Lo Babau…
Coma « la Tarasca » en Provença, « lo babau » en lo País-Niçard es una bèstia fantastica, pantaiada per faire paur ai pichoi. Au principi de l’an, cada Niçard si deu d’alestir Carneval, que coma lo ditz lo proverbi :
« Cu vòu faire un bòn Caramentrant que lo comence au jorn de l’an. »
En lo 2005 aviavam pensat, Serge PESCE e ieu, en aquesta cançon per l’arribada dau Carneval de Niça. Cada cobla nen fa descurbir un pauc lo babau embé de rensenhaments insignificants en aparença per fin que contunhe un chicolon lo misteri.
Existe un juec niçard « faire babau » dont un adult apareisse súbito a un pichon en cridant « babau » per fin de li faire paur, fa veire lo sieu còrs basta per partida e s’esconde mai après. L’amusament si fa mai d’un còup. Lo « Trésor dóu Felibrige » de
Frederic Mistral n’empara qu’ « un auteur italien, qui a entendu même à Florence menacer les enfants du « bau », croit avoir trouvé l’étymologie dans le nom d’Annibal dont les femmes romaines menaçaient leurs enfants » .
Lo babau es rapresentat dins la cançon, per volontat dau compositor Serge PESCE per lo « berimbau », instrument de música dau Brasil, una mena d’arc musical munit d’un cogordon que sierve de caissa de rebomb e que si juega emb’un palet de la grava. Aquest instrument Sud-American, qu’acompanha e dona lo rítomo de la
cançon, tant auria poscut naísser en Provença ò dins lo País-Niçard. Aquest batre-d’uelh au Brasil, nen remembra lu liames qu’unisson aquesti doi lengas latini. La cançon es estada creada da Danièle FRANZIN a Canhas de Mar (PIAF) lo jorn de la sortida de la K7 : « Yes Bomb’ai ».
Lo babau
Mas cen qu’es aquela bèstia
Que fa paur e que fa mau ?
Que sòrte lu jorns de fèsta,
Qu’a la tana dins un bauç.
Es lo babau, paure diau,
Qu’a lo cuòu coma un tambau !
Repilha :
Berimbabau(1), ditz-mi
Cen qu’es lo babau.
Au moment de Carneval,
Maufidatz-vos dau babau,
De la coa, de la tèsta
Dei arpions e pi dau rèsta.
Lo babau, lo paure diau,
Bofa coma lo mistrau !
Cu entartuga li filhas
Au moment dau calabrun ?
Sus la plaça es de foliá,
D’escombulh e de bolun.
Nòstre babau, paure diau,
Sauta pus aut qu’un cavau !
Manda de fum e de fuec
Sus la fòga mascarada.
Per eu es pas mai qu’un juec
’Na mania ben fissada.
Cu vòu metre lo morrau
Au babau qu’es paure diau ?
Repilha per acabar :
Berimbabau, sabi
Cen qu’es lo babau.
A la tana dins un bauç,
Bofa coma lo mistrau,
Sauta pus aut qu’un cavau,
Vòu pas metre lo morrau.
Un babau es un paure diau,
Qu’a lo cuòu coma un tambau.
Paroles : Jean-Pierre Baquié
Musique : Serge Pesce
(1) Berimbabau = berimbau + babau