Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de dètz ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 1er novembre 2008
en lenga nòsta
Per Totsants
Celebrar la fèsta de totei lei sants ei vengut ara per les catolics un brave pretzfach. Sabem que Joan-Pau II, eu tot solet, ne’n canoniset mai que tot ce que lo cristianisme n’aviá aureolats despuei sa debuta… Emai aquela santetat es estada aguda mai d’un còp discutida per fòrça crestians : penso per exemple a’n aquela dau grand franquista monsenhor Escrivá de Balaguer…
Se la possibilitat de canonisacion per aclamacions, qu’existiá au començament dau cristianisme, se fasiá encara, la tièra dei novèus sants seriá de tot segur pron diferenta. Auriam dejà lo sant Abat Pèire, emai santa Sòrre Emanuala. Per pas parlar d’un sant Colucha, que de tot segur faguet mai de ben dins sa vida qu’un « sant » Balaguer…
Mai sensa parlar d’aqueste, ni l’abat Pèire ni sòrre Emanuala auràn jamai son aureòla « made in Vatican ». E sabem pron perqué. Lo promier confesset qu’aviá agut comés lo pecat de la carn, e escriguet negre sus blanc que lo grand amor de sa vida (qu’a la fin de la sieuna, parlava plus que d’aquò), se sonava « Yves »… E sòrre Emanuala escriguet au papa per li demandar lo drech de distribuïr la pilula a son entorn que, de son vejaire, obligar de filhetas a esposar de vièlhs que li farián puei un pichòt per an, per anar viure dins de bordilhas, aquò podiá pas èsser la volontat de Dieu…