Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de dètz ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 31 janvier 2009
en lenga nòsta
Lo Jorn dau Broton
Per l’Agachaire
Te crèses pas que non ? Aqueu Duodí 12 de Pluviòsa de son an 217, la Republica festeja lo Broton, qu’en francés li dién de « Brocoli ».
Quand ai vist aquò, ai pensat promier a una galejada. Mai lo logiciau de mon calendier revolucionari a ren que de seriós. Alòr ai regardat mon Mistral, e me siáu avisat qu’aquela bèstia èra perfiechament conoissuda autre temps, e qu’aviá mai qu’un nom : brosta, broton, caulet-arpian, caulet-bròca, ò encara caulet-a-l’òli…
Pasmens, de pichòt, n’ai jamai agut vist ni manjat. Aviam lo caulet vèrd, que li disiam just de caulet, e que se ne’n fava de sopa ò se farcissiá, e lo caulet-flòri, que manjaviam en salada ò en tian. E per lo caulet-roge, saladier pereu, que reclamava de còps mon paire, qu’èra pas d’aicí, aquel obragi me semblava un cimèu de l’exotisme…
Amb aquò me sovèno que, per una Comunion, servèron de « caulets de Brussèlas ». De’n promier me pensèro : « Tè ! Sabiáu pas que les caulets favon de pichòts… » Puei a les tastar, ieu que pasmens manjavo de tot, me jurèro de plus jamai empassar d’aquela mena de raca-bòmit…
D’annadas après, tastèro enfin de brotons. E ne’n pensèro parier coma per la cauletalha brusselesa, e totes aquelei lieumes moligàs que sentes pas passar…