image-102.jpg

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.

Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de dotze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Chronique pour ce samedi 27 mars 2010 en lenga nòsta.

Lo Jorn de la Pibola

Per l’Agachaire

Aqueste septidí 7 de Germinal de son an 218, la Republica vòu que festejessiam la pibola.

A mai d’una rason per aquò. Per exemple, les aubres de la libertat que ne’n fèt plantar un pauc pertot, èron mai que mai de pibolas. E plantats, derrabats e replantats, en fonccion de l’evolucion politica lòngtemps pron trebolada, ò simplament remplaçats per causa dau vielhum, fòrça ne’n son encara. Ara de qu’es que li donet l’idèia d’aquela chausida ai revolucionaris ? L’aubre de mai, qu’un pauc pus tard se plantava per calinhar una dròlla ò onorar un òme ? Aquela costuma sovent piboliera podiá èsser sentida coma una practica d’Ancian Regime… Mai èra pereu una tradicion fòrça populara.

image-102.jpg

Es que vesián dins aquel aubre grand e drech un simbèu republican ? De tot segur. L’epòca modèrna a puei sovent trobat puslèu dins aquela forma auborada e quilhada un signe de masclum… Lo pus curiós aquí es qu’en lenga nòsta lo mot pòt èsser tant femenin coma masculin : se ditz una pibola, mai tanben un píbol… Sabo pas ce que Freud n’auriá conclús sus la psicologia des òmes e dei fremas d’òc… Mai ara, de tot segur que n’i a tot plen que veirián aquí un modèle d’egalitat e de paritat entre lei genres… e una rason de mai de celebrar aquel aubre en lenga d’òc !

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *