Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de quinze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 18 mai 2013
en lenga nòsta
Per l’Agachaire
Sant Eric
Tornarem seguir encuei lo camin dei sants de nòstes cartabèus, que lo pus conoissut ei sant Eric.
De collègas que son pichon nom es Eric ne’n conoisso tot plen, mai me siáu jamai demandat cu èra aqueste sant…
Aviáu pasmens en tèsta aqueu Prince Eric d’una tièra de romans de quant eriam ais escots : un jovent d’un païs nordic que sa vida èra pron dramatica.
E justament vèno de m’avisar qu’èra ben d’ailamont d’aut que veniá nòste sant, d’abòrd que fuguet rèi de Suèda au mitan dau sègle XII.
Dison qu’aviá participat a una mena de crosada per anar convertir lei Finlandés que, bota, èra pas una causa tròp simpla : l’avesque, que menava amb eu per aquò faire, fuguet tuat d’un còp de destrau per un novèu convertit que, convertit que convertit, o deviá puei pas èsser tant qu’aquò…
Es probablament perqué eu fuguet sagatat en plena messa, un 18 de mai justament, que ne’n faguèron un sant. Estent que n’i a que dison que, quand aquò arribet, eu èra completament empegat… Mai fuguèsse verai qu’aquò mostrariá simplament que, de beure, vos lèva pas les claus dau Paradís, e nimai vos empacha gaire de l’i cargar l’aureòla…
Adonc podèm brindar tot d’un temps a sa santat e a sa santetat !
Chin-chin, sant Eric !
Jean Yves ROYER