Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.
Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de tretze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Chronique pour ce samedi 26 mars 2011 en lenga nòsta
Un 26 de març
Ei de segur un còp d’asard, mai s’atròba qu’una bòna part dei lèis francesas toquent lei libertats religiosas fuguèron presas un 26 de març…
Lo 26 de març de 1852, Badinguet, que se fasiá encar dire de president de la Republica francesa (e signava just « Loïs-Napoleon »), preniá dins son Palais des Teulieras un decrèt per reorganisar lo culte protestant.
Lo 26 de març de 1891, una lèi sus la diminucion e l’aumentacion des penas fuguet puei aplicada a tot ce que tocava les cultes.
Lo 26 de març de 1907 enfin, fuguet edictada la lèi sus la libertat dau culte, fondamentala per la laïcitat. Veniá en consequéncia de la lèi de separacion de la Glèisa e de l’Estat votada en 1905. Desenant, libertat de consciéncia e libertat dau culte èron autorisats e, per aquò justament, les capelans podián plus èsser de fonccionaris pagats per l’Estat. Pereu, bailèron ai despartaments e ais comunas la liura disposicion de sei bens (se n’avián pas demandat l’usança per una associacion segon la lèi de 1905). Lo clergat catolic demorava pasmens dins sei glèisas coma ocupaire sensa títol : una situacion qu’es totjorn sieuna.
Dins un moment onte, per de rasons gaire misteriosas (que benlèu l’i revendrai), l’òm tòrna parlar de laïcitat (coma s’aquela èra amenaçada, ò soncament discutida), son de datas de tot segur de bòn remembre…