Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e tres ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronica, dau 22 de novembre de 2020 en lenga nòsta per l’Agachaire
Un 22 de novembre
Quand ai cercat ce que podriáu ben dire aquí que siegue en rapòrt amb un vint-e-dos de novembre, trobavo ren de tròp evident a tractar, ni que n’aguèsso jamai agut parlat. Dins lei rubricas especialas qu’avem en linha toquent aquela data, podiáu chausir entre ce que s’èra passat en espòrt, dins les camins de fèrre, les crosadas, ò la Glèisa catolica. Ai picat sus Crosadas e siáu tombat sus una data importanta de la Crosada albigesa : lo sèti e la presa de Tèrme.
Eriam dins l’estiu de 1210 e despuei un an l’armada de Simon de Montfòrt assajava d’acabar de conquistar les tèrras des Trencavel, que n’aviá dejà massacrat la populacion de Besièrs. Per aquò anet metre lo sèti davant Tèrme, que son senhor lo reconoissiá pas. L’entrepresa fuguet lònga e complicada, mai a la fin les assetjats mancavon d’aiga, e la maja part des crosats, sa quarantena acabada, tornavon au sieu. Adonc negocièron, e lo senhor acceptet de rendre son castèu, pron que lo li tornèsson l’an d’après e que gardèsse ses tèrras. Pacha fuguet facha e lo castèu deviá èsser rendut l’endeman. Soncament, plouguet tota la nuech, lei cistèrnas s’emplissèron, e au matin degun se voliá plus rendre… Lo sèti adonc s’esperlonguet, l’aiga dei cisternas que restava venguet marrida, e les assetjats n’agantèron totei la caganha. Vaquí coma Tèrme fuguet pres…
Jean Yves ROYER