image-202.jpg

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.

Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de quatòrze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Chronique pour ce samedi 17 décembre 2011 en lenga nòsta.

Lo Pinhon

Per l’Agachaire

Tornarem encuei au còmpte republican dei jorns. E aqueste sextidí (qu’es pas lo jorn dau sèxe, mais bota, veirem que se ne’n manca de gaire…) lei revolucionaris festejavon lo pinhon.

Ai, d’aqueles pinhons ! De pichòt, a l’escòla Sant-Marc (escòla publica maugrat son nom, qu’es aqueu dau quartier ont es pausada una capèla dedicada a’n aqueste sant), aviam d’unes pins-pinhons dins lo jardin. Un jardin ont aviam pas tròp lo drech de l’i anar, d’abòrd que d’un costat èra l’òrt des institutors ; mai au mitan, alevat un pauc de tepa e aqueles pins entremitan, podiam gaire faire de mau.

image-202.jpg

E quand les pinhas tombavon, esperaviam pas mai. Li levaviam les escalhons e, de la poncha d’un cotèu, ne’n tiraviam les pinhon frescs, que sentián encara a peresina. Coma aquò èra un brave travalh, quand n’aviam manjat quauques-uns se n’alassaviam, e de tot biais la fin de la recreacion picava.

En tornent pensar a’n aquò, ai regardat sus mon Mistrau, e siáu estat susprés que les pins-pinhons i venián pas ! Un pauc estomagat, ai pres mon Onorat, que m’a rassegurat : les pins-pinhons ailà l’i èron ben. E de tot biais, coma pinha e pinhon son de mots occitans, lei diccionaris francés m’aurián servit de ren.

Es aquí que me siáu pausat la question de la pinhòla… e que degun m’a respondut ! Tota respònsa aicí serà la benvenguda…

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *