Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins “La Provence”, edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de vint e vuèch ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca ! Cronica dau 31 de mai dau 2026 en lenga nòsta per l’Agachaire

Los Pautós

A ne’n crèire Victor Lieutaud (qu’ecriviá en 1910), es ansin
qu’aurián sonat lei gents de Barrema. Eu notava « Lous Pautous »,
ce que me fai metre un condicionau, d’abòrd qu’ailà se ditz pas
« los » mai « les » ; adonc sabo pas tròp d’onte sòrte aquel article,
que fau anar ben mai au nòrd dins nòste despartament per lo
rescontrar. Es que quauqu’un d’ailàmondaut li aurà parlat ansin dei
Barremians, ò es que Lieutaud se serà engarçat ? Empacha pas
que son faus-nom, veso gis de rason de ne’n dobtar.
Mai es que l’i auriá tant de pauta (de fanga autrament dich) a
Barrema per que ses abitaires, d’unei lei sonèsson de Pautós,
qu’aurián pereu poscut li metre de Fangós ? Es qu’aquò seriá en
rapòrt ambé l’Assa de Clumanc, que l’i raia a ses pès, e rescòntra
un pauc pus bas l’Assa de Blieus, per faire un riu qu’es plus que
l’Assa ? Un provèrbi ditz que « La ribiera d’Assa, Non la conois que
cu la passa ». Mistral li vei una « allusion au gravier mouvant de
cette rivière, qui la rend dangereuse à passer à gué ». Adonc, se
retrobar just pautós a la passar, seriá encara tot ren, e explicariá
ben aqueu faus-nom.
Lo problèma es que parlent de Barrema, Mistral remanda au mot
pautron (escrich póutroun), que ne’n ditz (lo revirent ben entendut
per « poltron »), qu’aquò ei lo « sobriquet des gens de Barrême
(Basses-Alpes) »…

Jean-Yves ROYER

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *