Comunicar en occitan niçard / Communiquer en occitan niçois (13)
Despí un pauc mai de tres ans, lo mesadier coarasier « Sota Ferion », presenta d’articles en occitan niçard : editorial bilingüe, pichin lèxico niçard, istòrias e cançons en lenga, e n’en passi. Ancuei una novèla demanda nos vèn de la redaccion d’aquest jornal » aller plus loin avec le Niçois, en proposant des petites phrases de la vie courante » . Saludam aquesta novèla demanda que va en lo sens d’una socialisacion e d’una reconquista de la lenga. Encoratjat da Pèire BRECHET autor de « Comunicar en occitan provençau » si siam pensats d’utilisar lu mòts, li expressions e divèrs idiotismes dau niçard per metre tot aquò au servici de la demanda sociala. Sus lo jornal si porrà pas tot metre, que siam limitats per la chifra dei caractèrs, mas cadun porrà completar e mandar au site li expressions sieui per fin de completar lo subjèct tractat e faire òbra comuna. Vos arremerciam.
L’amistat/L’amichícia. L’amitié.
Sinonimes de l’amistat : l’afeccion, l’atacament, l’afèct, l’amistança, la complicitat, la cordialitat, l’acòrdi, la fraternitat, l’intimitat, la simpatia …
Siam amics. Nous sommes amis.
M’agrada la sieu companhia. Sa compagnie/Sa présence me plaît.
Ai una gròssa amistat per elu/eli. J’ai une grande amitié pour eux/elles.
Es un amigon. C’est un grand ami.
S’amigar. Se faire ami, s’accointer.
Embé Miquèu siam (d’)amics. Michel est mon ami.
La mieu amiga favorida. Mon amie préférée.
Òu collèga ! Salut mon ami !
Son cuòu e camïa. Ils sont inséparables.
Son a baie-ti, baie-mi. Idem.
Dont va Joan, va Gina. Idem.
Si trevan [’tREvũ]. Ils/Elles sont souvent ensemble, se fréquentent.
Si trevar. S’accointer, se fréquenter.
Si confidan [kũ’fidũ]. Ils/Elles se font leurs confidences.
A per eu/ela una admiracion. Il/Elle le/la fascine.
Li faria faire l’aubre drech. Il/Elle le/la mène par le bout du nez.
Provar d’afeccion per quauqu’un. Eprouver de l’affection pour une personne.
Embé Crestian si siam amigats. Je me suis lié d’amitié avec Christian.
Isabèla a lo sieu cherit. Isabelle a son préféré/chouchou.
Proverbis :
Cu sant trèva, sant devèn. On devient comme les gens que l’on fréquente.
« Amic de cadun, amic de degun. » (Ami de tous, ami de personne/ On ne peut pas plaire à tout le monde).
Li grani amichícias generan lu grans òdis. Les grandes amitiés génèrent les grandes haines.
Rompre palha embé quauqu’un. Rompre tout commerce d’amitié avec quelqu’un. (Au XVIième siècle on se servait encore de signes extérieurs pour déclarer ses sentiments. Envoyer une paille brisée annonçait une brouillerie, une rupture).
Joan-Pèire BAQUIÉ lo 4 de febrier dau 2025
Vaicí un escapolon d’expressions provençalas sus lo tèma de l’amistat:
– èstre de còla : sympathiser (avec quelqu’un).
– un(a) cardacha : un(e) ami(e) de cœur.
– Son sòcis : ils sont bons amis.
– son amics cinc sòus : ils sont amis intimes.
– rompre busqueta : rompre la paille, se brouiller.
Mercés totplen Jaume PIETRI per aquest escapolon, convidi toi aquelu que lo vòlon, a enriquir l’article a prepaus de l’amistat.