Ancuei publicam lo discors de Patrici Pojada, president de l’IEO-Arièja.
L’aremerciam per li sieu bòni paraulas. Per nautres monde de l’IEO-06, aquest rescòntre demorerà tanben un grand remembre, un moment fòrt de la nòstra vida.
Per legir L’IEO-06 a Montsegur premiera partida : http://ieo06.free.fr/spip.php?article1332
Occitània a pè
Montsegur, 27/10/2008
e al cap un grand saunei
la jòia del país aimar.
Cap davant d’un grand viatge
Occitània de doman
Anem donc portar la flama
De tira que nos vam manejar.
Ai qu’es grand combat
Pels que capbaissar vòlen pas
Vam semenar èrba novèla
Plantarem l’aibre de mai
Encabestrats dins l’istòria
Jamès non serem masedats.
Als reclams de monde vièlh
Mesclarem lo vent de l’arsec
Lenga d’òc, lenga de vida
Es maitin de renavida
D’estrambòrd e de beutat
Pels pòbles de la tèrra
Qu’an causit la libertat. »
Amb aquelas paraulas dels Pagalhós, vos desiri la benvenguda. Benvenguts dins aquel lòc simbolic e tanben tragic de l’istòria del nòstre país. Siatz les planvenguts, companhs de las Valadas occitanas. Es un plaser per nosautres e tanben un grand onor de vos aculhir tot al long d’aquesta setmana de traversada dins le País d’Òlmes, le País de Foish e Coserans. Me platz de saludar d’autris companhs, venguts tanben de luènh, de Niça, Niça la Bèla mas tanben la « Niça rebèla » que nos cantava lo nòstre Maurís, temps a, e la « Niça pantais » de uèi. Saludo també la presència amical i patriòtica de companys catalans que han vingut, avui, per dir que, de l’altre costat de la muntanya, tampoc no han pas oblidat. E, al segur, disi un brave mercé a la municipalitat de Montsegur que s’es pas fèita pregar per nos recebre, vuèi. Grandmercé.

Ètz partits dempuèi dos meses, avètz recorregut mès de 1 000 km, e tot aquò, solament, per fèr conéisser la reinvindicacion que portam, totis amassa, per la nòstra lenga occitana. Una iniciativa originala, un esfòrç grand dins nòstre combat per l’existéncia, una accion simbolica, la caminada : òmes e femnas an decidit de se metre en camin ! Es la longa marcha del nòstre pòble qu’a començat, coma canta una autra cantaira nòstra, Lúcia, de la Val d’Aran ont arribaretz a la fin de la setmana que ven. E per aquò, vos ameritatz les nòstris « Òsca ! » estrambordats e permetètz que vos coronem coma campions [remesa de las coronas d’olivièr].




Non l’istòria es pas brica ni ges acabada, res es pas acabat : tot es possible e avèm decidit que çò de possible venga realitat. « Montsegur, te dreiças pertot », nos disiá Martí. Vuèi, Montsegur te dreiças davant nosautris, amb nosautris. E nosautris, volèm èsser capudament dreits, sens cap de nostalgia ; nos volèm donar le dreit d’escriure le futur per que pensam qu’aqueste vièlh país es encara le camin que nos farà anar mès luènh, cap a un mond nòu mas de las nòstras rasigas estant. E èm fèrmament d’aquí per conviure amb totis. Èm aquí ; es le nòstre espaci d’istòria : qu’ajam l’exigéncia de nos i téner dreits, l’exigéncia que nos obliga a cada pas, a cada instant, l’exigéncia que nos mena a l’endavant.
Visca la tèrra,
Visca la lenga nòstra
Visca Occitània !

Patrici Pojada, president de l’IEO-Arièja
(Seguirà…)