Amics occitans, la cronica Ribon-Ribanha d’ancuei, titrada « Balandrins de la vida. », v’es prepauada da Françon Dalbera segretairitz de l’IEO 06. Asperam tanben lu vòstres escrichs per li cronicas futuri, que sigon racòntes dau passat ò dau quotidian, articles jornalistics, galejadas, poesias, cançons, scenetas de teatre, bandas dessenhadi…
a l’adreça : ribonribanha@yahoo.fr
« La garderem ribon-ribanha, nòsta rebèla lenga d’Òc !
Balandrins de la vida
La prima es venguda
Espelisson li flors
S’audon lu aucelons
La vila, silenciosa s’es endurmida
Esconduts son lu òmes
Cadun au sieu
Per non pilhar la malautia
Per l’arrestar, aquela marrida masca,
Que venguèt trebolar lo monde
L’òme deu inventar un monde novèu
Per viure au soleu.
Françon DALBERA
Crèdit fòto : Françon DALBERA
Funambules de la vie
Le printemps est venu
Les fleurs s’épanouissent
On entend les oiseaux
la ville silencieuse s’est endormie
Les hommes sont cachés chacun chez soi
Pour ne pas attraper la maladie
Pour l’arrêter, cette méchante sorcière,
Qui vint troubler le monde
L’homme doit inventer un monde nouveau
Pour vivre au soleil.
Nos an escrich :
JPB : T’aremercii Françon per aquesta poesia corteta que paua lo problèma de l’après coròna virus. Es que sauprem inventar un monde novèu ò que, passat lo dangier de l’epidemia, tornerem a la nòstra corsa a degalhar la planeta ? Pareisse que lo reinard cambia de pels mas pas de vici. Cadun au sieu nivèu pòu faire quauqua ren, esperi que collectivament l’i arriberem.
Françon DALBERA. : Esperi que de leiçons seran tiradi mas caurà sempre luchar, li cauas si faràn embé nautres.
Baietas.