carpe.jpg

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins « La Provence », edicion deis Aups.

Per informacion, aquesta cronica comencèt, li a mai de tretze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Chronique pour ce samedi 14 mai 2011 en lenga nòsta.

L’Escarpa

Per l’Agachaire

Aqueste Quintidí 25 de Floreal de son an 219, la Republica fai fèsta a l’Escarpa (que li diam pereu – mai pas en Provença – de Carpa). De segur qu’aqueu pèis, lo pus gròs de nòstei rius, laus e lausets, s’ameritava ben sa plaça au cartabèu revolucionari. Emai, per les pescaires, siegue mai un juec qu’un pèis, d’abòrd que tre ne’n pescon una, la meton mai a l’aiga per la tornar pescar puei… D’autant que, justament, es pas un pichòt afaire, que « Es pas tot de veire l’escarpa : per l’agantar fau banhar l’arpa ! » (Autrament dich, aquò se fai ambé males penas.)

carpe.jpg

Lo mot a donat d’unes expressions dins mai d’una lenga, qu’es interessant de veire les equivaléncias que li metèm en occitan e en francés.

Es ansin que diam nautrei « faire d’uelhs d’escarpa bolhida », que correspònde au francés « faire la carpe pâmée », autrament dich far lo semblant de se trobar mau.

Mai avèm ben mai amusant. Quand parlon en francés de quauqu’un qu’ei « muet comme une carpe », per nautrei serà « mut coma una escarpa cuecha » ! Es evident que, cuecha, una escarpa parla encar mens que quand es en vida… Tant vòu dire qu’aicí, au contrari de la legenda que fai dei gents dau Sud de gròs barjaires, aicí, quand siam muts, siam muts…

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *