Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest diménegue (dimenge) dins « La Provence », edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de dètz-e-nòu ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !
Cronicas, dau 31 de julhet de 2016 en lenga nòsta per l’Agachaire
Un 31 de julhet
D’aquesta passa, veso gaire que de causas tristassas a evocar dins aqueles efemeridas. Encuei, per exemple, ei l’anniversari de l’assassinat en 1914 d’un grand Occitan : Joan Jaurés. Ne’n sabèm lo perqué : lo deputat socialista voliá empachar la guèrra que s’anonciava, ce que lo faguet considerar coma un traite per un estudiant nacionalista, que lo sagatet de dos còps de fuec. Tres jorns puei, la guèrra èra aquí.
Mai ce que l’istòria nacionala oblida, es qu’en mai d’emplegar sovent la lenga d’òc dins sei dichas quand èra au païs, se planhet mai d’un còp de la situacion que li èra facha, e ne’n demandava l’ensenhament. Vaquí ce qu’escriviá per exemple en 1911, despuei lo Portugau : « Que jòia e qunta fòrça per nòsta França dau Miegjorn se, per una conoissença mai racionala e mai perpensada, e d’unes comparasons simplassas ambé lo francés d’un costat, l’espanhòu e lo portugués de l’autre, se sentiá jusqu’entre còr la solidaritat fonsa de sa vida ambé la civilisacion latina tota. (…) M’agradariá pron que les institutors, dins ses congrès, metèsson la question a l’estudi. Ei de la poncha de l’Euròpa latina que mando a nòsta França dau Miegjorn aquela pensada filiala, aquel acte de fe dins l’avenidor, aqueste vòt de l’enriquiment de la França tota per una melhora mesa en òbra dei riquesas dau Miegjorn latin. »