Mas de que si pensa aquesta persona ?
Que emocions viu aquesta persona ? Que elements de la fotografia vos permeton de dire aquò ? ( expressions, posturas, regards, epc…)
De que si pòu pensar aquesta persona a n’aqueu moment precís ?
De que s’es passat un pauc denant d’aquesta fòto ?
Imaginatz cen que si va debanar après (alentorn de 10/15 regas en tot). N’aprofiti per aremerciar lu escolans que mi mandan cada setmana de tèxtes per illustrar lu nòstres cors de lenga.
Crestiana : Qué de nòu ?
La setmana passada èra lo natalici de nòstra felena Maëlys la mai jova qu’a augut quinze ans.
Com’es pròche de Calènas, cad’an meti un toalhon qu’avii fach : es barba Calènas éme l’ae cargat de regals e lu quatre pichins noms dei nòstres felens, brodats quora cadun es naissut.
N’avèm cinc mas ai brodat basta lu quatre premiers.
Fa que cad’an Maëlys mi ditz: li siáu manco !
Alora aquest’an li avèm regalat :
– un compas da luxo (perqué mi fa pena de la veire faire éme lo sieu tot estòrt)
– un folopon ben granat com’a l’acostumada
E ai mes lo toalhon éme Maëlys escrich au mitan perqué lu quatre cantons èran pilhats.
Creisètz lo vi pura, es aquò que li a lo mai plasut !
Se avèm la fortuna de veire lu enfants dei felens ai promès de non asperar quinze ans denant de brodar lu pichins noms.
Crestiana : Avii fach un «Qué de noù» sus lo computador e ai vorgut li ajustar una illustracion, mas…
Tot en un còup …
plus ren! Tot despareissèt !
Coma se auguèssi fach ren !
Ai trampinat un moment, d’aquí d’ailà, sensa saupre faire, pi ai “mandat lo mànegue après lo destrau” coma l’auria dich Miquèu lo pastre.
Alora, coma cada còup ai sonat G, sabent qu’anavi totjorn audir parier antifòni:
« Mas, perqué pilhès aquest computador qu’es lo mieu per li metre lo pati. Fas cen que vòlès éme lo tieu e laisse-mi ‘star.»
E aquò es lo plus pauc ! Eme ieu monta totjorn sus la sieu figuiera aquò lo cau saupre !
Coma se ren non siguèsse, li ai contat un compendi de cen qu’avii fach mas l’i a pas creisut diguent:
« Es ben de tu, qu’as fach mai … patin, cofin ! »
Quora debuta ensinda dii:
« Regarja-mi ben: siáu ML»
Perqué ML. èra una magistressa que lo sonava soventi fes lo sera a maion per si faire expligar lo computador que li capissia un còrno.
Eu avia una paçiença de l’autre monde.
« Vés, a seneca, as una fenèstra, la duerbes, non pas aquesta, a costat …»
Totjorn gentiu, d’aise, content …
Mas, fa pas ren, cada còup, fau bus. Mi doni garda de dire encara e, coma éme lo temps ai sauput catonejar dii :
« L’ai escrich finda a man, se lo vòles ben, s’as lo temps de lo faire, mé lo pòdes metre dins lo computador e lo mandes tu a Joan-Pèire».
E sabètz, li ai demandat de lo faire per aquest tèxto !
Coma es un brav’òme, lo cau dire … l’a fach
Mas… siguèsse dich !
Anna-Maria MILARDI : Lo Consèu de classa
Lo consèu de classa acabat, Madama Merlussa va legir lu resultats dau sieu enfant, en rega sus Pronòta. A minga rason de si faire de cruci, lo paire Teofrast Merlussa es un cercaire celebre dau CNRS e lo sieu pichon a pilhat d’eu evidentement. Torna un futur geni !
Pura Madama Merlussa si sente pas tant quieta, fa ja tres còups que lo cambian de licèu perqué lu professors lo capisson pas e lo tracton coma siguèsse un tabalòri, eu qu’a tant de potencial ! Es de gelosia, vequí tot ! Estent que d’aquí gaire lo sieu enfant ne’n sauprà mai d’elu e dau resta, li a mandat au morre, un molon de fes ja, tota l’estenduda dau sieu saber.
Mentre si fa aquesti reflexions judicioi, la paura maire non s’avisa qu’es a roiar la poncha dau creion gris que ten en man e qu’après n’aver manjat la goma, ven de n’en tastar lo bòsc.
Aquí l’i siam : Oraci Merlussa, segonda 4.
Madama Palabra, professora de francés : « Oraci, tant coma Ciranò de Bergerac, es calat de la Luna, ailàs sensa eiritar de la sieu faconda. »
Monsur Fraccion, professor de matemàtica : « Oraci chifra totplen mas carcula pas gaire ».
E cric, Madama Merlussa a surbit lo carbon.
Madama Smith, professora d’englés : « Lo darnier dever d’Oraci fa concurrença au melhor dei Monti Pitons ».
Monsur Rastèu, professor de biologia : « Oraci possede un cervèu pron interessant, da conservar sensa esitacion dins de formòl ».
E crac, Madama Merlussa escupisse de frisons.
Madama Augusta, professora de latin : « La lenga es bessai mòrta mas l’escolan Oraci sembla pas gaire mai vivent ».
Monsur Bonaparte, professor d’istòria : « Afin que sigue clar per Oraci e la sieu familha tota, ben que pilhi la retirada l’an que ven, conoissèri degun dinosaure e Catarina Segurana es ren venguda nen prestar man fòrta sus li barricadas de mai dau 68 ».
E cric e crac, lo creion ven de petar.
Marie-Do : Mas que si pensa aquesta persona ?
Siáu sobre aquest ordinator despí doi oras e non tròvi lo mòt de santa Clara per lu messatges de mon òme.
Lo sabi qu’escriu a quauqu’un : s’esconde quora arribi a costat d’eu e aquò mi fa venir la babaròta, cau saupre cu es lo correspondent. Non siáu experta en ordinator mas l’i vau arribar meme se devi manjar lo mieu creion. Au sieu travalh l’i a de joves e ieu fa de temps qu’auguèri trenta ans ! Vau provar la data dau nòstre matrimòni.
L’i siáu esquasi : Victòria ! Trovèri lu corrièls de mon espós. Un per sa maire, un per lo sieu amic, tot aquò non es interessant. Mas aquí escrivèt a un « tor operator », faguèt de recercas per de viatges e paguèt un sejorn per doi au mes de mai. Es lo mieu natalici. ! Es per nautres. Menchon ! E ieu mi metèri de cascavèus en tèsta.
Barri lèu lèu l’ordinator e vau faire coma si saupèssi ren.
Verònica MILARDI : Coma cada jorn, Madomaisela Wuang va sus Facebook per parlar emb’au sieu novèu amorós « Cristòu H. ».
Es totplen doç e gentiu, li fa de compliments e li ditz qu’es la mai bèla, la mai meravilhoa frema que a conoissuda e sobretot evidentement, la mai intelligenta e la vòu esposar ben lèu ! Madomaisela Wuang si connecta sus l’ordinator e comença a regarjar tota l’actualitat dei sieus amics sus de Facebook.
E tot en un còup de que ve ? La sieu amiga melhora a sus lo sieu barri un pòst d’un certen « Crestian G. » que li escriu exactament la mema caua que li a dich a n’ela la setmana passada : « Siás la mai bèla, la mai meravilhoa frema qu’augui conoissuda e la mai intelligenta, ti vòli esposar ». « Aaaaaargh son toi lu memes aquelu comedians, mensoneguiers e escrivon totjorn lo meme paraulís, detesti lu òmes, toi lu òmes ! » E alora de ràbia, non podent mandar un pastisson au famós « Crestian H » ò « Cristòu G » ò lo contrari si manja lo creion a portada e man, da la goma fins a la mina, emb’ai uelhs plens e bila darrier dei sieus belicres : « Grrrr Cristòu ò Crestian, lo mi pagueràs ! »
JPB : Mirelha es en segonda fa d’equitacion despí tres ans.
En aquest moment si demanda se la setmana que ven porrà montar Floreta sensa mòrs. Si pensa qu’un tòco de metal en la boca d’una ega ò d’un cavau deu èstre desagradiu de maniera generala. D’unu cavaus devon èstre sensibles de la boca, non ? Lo mièlhs es d’anar veire sus lo malhum sus de sites especializats. Segon li bèstias pòu cambiar tot ò ren cambiar dion lu articles.
Sensa manco s’enavisar Mirelha si mete lo creion/gredon en travèrs de la boca e ve qu’es pas quauqua ren fach per ela. Mas per lu cavaus ?
Alora Mirelha ti ten pas plus, la sieu passion es la mai fòrta.
Mirelha va au manetge trovar Floreta per provar una nòva maniera de montar Floreta que respecte mai la bèstia. Bessai qu’un jorn porrà montar tanben sensa sèla, bessai ?
Quiquí : Berangera regarja sus lo malhum lo « biathlon », que si passa en Slovenia ; segue la competicion embé gaubi, lu francés son en bòna plaça e espera que van gan-nar. De pensar, manda totplen de bòni ondas e es talament presa per l’accion que n’en manja son craion. Anatz, anatz…..
Lo « biathlon » es un espòrt de nèu e d’esquilhadas embé d’esquis non per calar de la montanha mas per anar sus de pistas ò camins en la gaudina ò sus de pla-nistèus, de mai es combinat embé de tirs de fusius especials. Es un espòrt dificile perqué li cau doas especialitats : l’esquilhada e l’enginava. Es pas un espòrt aisat, alora quora la chorma francesa passa la linha d’arribada en premier, es la jòia !!! Mas sobretot Berangera s’escracanha dau rire quora ve que li fremas que donan ai vinchitors de pichins regals son vestidi coma de saps de Calènas !!!!
Michele C : FÒTO 4
La fòto 4 rapresenta una frema jove assetada davant un ordinator.
Pòrta de belicres, regarja l’ecran, ten un creion entre li mans, tra lu dents.
A seneca, si ve un pòt mé de creions de color.
La filha sembla interessada per li cauas que regarja : es una publicitat de viatge ?
Un juec ?
Bessai una receta de pastisson que vorria faire per lo natalici dau sieu
promés ?
Alora, lu creions de color s’espligan : pòu escriure la receta, dessenhar lo decòro.
A liejut pron de recetas, farà un pastisson a la chicolada embé mandarinas e
fruchas confiechi.
Organiserà un bòn past e una bèla fèsta ! Choaseta : Angela es una bèla blonda, a la lònga chivusiera, d’una vintena d’annadas, estudianta au conservatòri de dansa de Niça, la sieu passion es lo dessenh.
L’estiu es finit, es la rentrada e Angela regarja sus la sieu telaranha li fòtos de vacanças cu li manda Robèrt lo sieu amorós rescontrat sus la plaìa au mes d’aost en Còrsica.
Ela es dubitativa e suça un creion e si demanda quora si reveiràn perqué Robèrt viu en París.
« Luenh dei uelhs luenh dau còr » ditz lo proverbi !